Select Page
BABY LED WEANING (BLW)

BABY LED WEANING (BLW)

Article escrit per l’Aida Casén, Neurologopeda de CREIX Barcelona, col. 08-4470 i la Paula Márquez, logopeda de CREIX Barcelona, col. 08-4413, Especialista en Atenció Precoç i Família

El BLW s’entén com l’alimentació complementària dirigida pel nadó.  És un mètode gradual d’introducció de l’alimentació complementària. Consisteix en iniciar, després dels primers 6 mesos de vida, l’alimentació complementaria oferint trossos d’aliments que el nadó pugui agafar amb les mans i portar-s’ho a la boca. És encarregar-se de posar al seu abast aliments sans i variats i deixar que mengin el que necessitin o vulguin. Això si, és important saber quins aliments es poden anar ingerint en funció de l’edat que tingui el nadó, per això és important consultar-ho amb el pediatre de referència, nutricionista i/o logopeda, ja que estan en edat de desenvolupament.

 

QUINS BENEFICIS POT TENIR EL BLW?

  • Donar al nadó l’oportunitat d’explorar una gran varietat de sabors, colors i textures; facilitant l’acceptació d’una major varietat d’aliments i sent una aventura.
  • Ajuda al desenvolupament de diverses habilitats del nadó, com pot ser la millora de la motricitat fina, la coordinació oculomanual, el desenvolupament de la musculatura orofacial, i alhora, es diverteix i es respecten els seus ritmes.
  • Estimula la creació d’uns bons hàbits alimentaris des dels inicis.
  • Ajuda a autoregular la seva gana.
  • És un moment bonic per compartir en família i estalviar temps, ja que el que es prepara per al nadó és el mateix que pot menjar tota la família.
  • Fomenta la confiança i l’autonomia del nadó, ja que permet exercir un rol actiu en la seva alimentació

QUAN PODEM COMENÇAR?

Hem de tenir en compte que cada infant té el seu moment.

Consells:

  • Esperar que el nadó hagi complert sis mesos.
  • Que pugui mantenir-se assegut sense ajuda.
  • Sigui capaç de portar-se el menjar a la boca.
  • Hagi desaparegut el reflex d’extrusió (deixi d’expulsar menjar amb la llengua).

Amb tot el que implica el BLW, acompanyem al nadó en la seva autonomia i autoregulació, recordem que és important que el nadó estigui acompanyat de l’adult i no oblidar la lactància materna o la llet de fórmula com el seu principal aliment. 

Sobretot, és molt important que abans de començar el mètode BLW es consulti amb un especialista!

Les regressions infantils i com enfrontar-les

Les regressions infantils i com enfrontar-les

Article escrit per la Maria Giménez González Psicòloga General Sanitària i Forense de CREIX Barcelona

En contra del que es tendeix a pensar, el desenvolupament infantil no és lineal, és a dir, hi ha periodes d’estancament, periodes d’avançament i periodes de retrocés.

És en aquest últim cas quan parlem de regressions infantils, que apareixen quan nens i nenes deixen d’executar una habilitat, capacitat o fita del desenvolupament que ja han adquirit i dominen, i retornen a una etapa anterior dels seus processos d’aprenentatge, de manera temporal.

Així, solen mostrar conductes pròpies de nens/es més petits, com per exemple:

  • Demanar el xumet.
  • Parlar i/o actuar com un bebè.
  • Enuresi (incontinència urinària) i/o encopresi (incontinència fecal).
  • Xuclar-se el dit.
  • Voler beure en un biberó o menjar en forma de farinetes.
  • Demanar ajuda per vestir-se i/o fer servir el lavabo.
  • Reclamar constantment els cuidadors a l’hora de dormir.
  • Voler jugar exclusivament amb joguines de bebè.

Per què apareixen les regressions infantils?

L’evolució normal dels infants no passa per deixar enrere uns comportaments i immediatament assolir-ne altres de nous, sinó que els ja adquirits poden coexistir amb altres més primitius temporalment.

És bastant habitual que els petits presentin aquestes conductes quan necessiten que els reforcin la sensació de seguretat, ja sigui bé per canvis en l’entorn com problemes entre els progenitors, desaparició de les figures d’apegament, mudances, inici de l’etapa escolar, arribada d’un germanet/a, etc.; o bé simplement pel procés de créixer i els temors que aquest comporta, ja que al fer-nos grans se’ns exigeixen més responsabilitats i més independencia en les tasques, i apareix inseguretat, desorientació i por a allò desconegut. És per això que de tant en tant poden necessitar de manera passatgera “fer un pas enrere” i tornar a un estat en què es sentien més atesos, recollits i estables.

En altres ocasions, les regressions poden ser senyals d’alarma i indicadores d’altres tipus de problemàtiques més greus que poden estar generant ansietat i nervis als nens i nenes, com bullying, maltractament verbal o físic o abús sexual infantil.

Com actuar a casa?

  • Mostrar comprensió i ser pacients: No forçar revertir la conducta d’un moment per altre, ja que actuar des d’una posició rígida i estricta pot tenir fins i tot un efecte més estressor i mantenir la duració de les conductes regressives.
  • Treure-li ferro a la situació: Com hem dit, les conductes regressives són una necessitat i per tant, els petits les han de poder expressar i apaivagar la seva ansietat.

Primer atendrem la seva necessitat emocional, i desprès li corregirem la conducta sense avergonyir-lo/a ni realitzar comentaris negatius.

  • Ajudar-los a gestionar les seves emocions d’una manera sana i navegar els canvis: Podem parlar-ne obertament des de ben petits i ens podem ajudar de recursos com contes, que adaptarem segons el nen/a i cas concret. Per exemple: El talismà de la Luna (de Maryorie d’Antagnan i Jorge Barudy).
  • Dedicar-los més temps sense reforçar les conductes regressives: No imitar la parla de bebè o animar-los a que segueixin amb la conducta regressiva; molts cops desapareixen de manera natural si no obtenen reforçament o acaparen atenció.

En canvi, podem reforçar les conductes ja assolides que feia normalment i ensenyar que no té necessitat de realitzar les conductes  regressives per captar la nostra atenció i sentir-se recollit i protegit.

  • Reflexionar si som els progenitors, cuidadors o altres familiars qui podem estar potenciant aquestes conductes: Li parlem en un to més infantilitzador imitant la seva parla? Mostrem conductes o fem comentaris que delaten que no ens agrada que es faci gran? Li estem transmetent inseguretat o estrès els adults per situacions familiars, ambientals, canvis importants, etc.?
  • Consultar amb un profesional si després d’unes setmanes les conductes no es redueixen o desapareixen, en el cas que es tinguin sospites sobre altres situacions més complexes que les puguin haver originat, o si es necessiten més pautes parentals concretes i adaptades.
Els regals de reis

Els regals de reis

Article escrit per l’Anaïs Orobitg Puigdomènech, psicòloga general sanitària de CREIX Barcelona. 

 S’acosten les dates nadalenques. Els carrers estan il·luminats i els aparadors decorats i plens de joguines. És el moment d’ajudar als vostres fills i filles a de la carta al Pare Noel o als Reis de l’Orient.

 A continuació us facilitem un seguit de pautes de com escriure la carta amb els vostres fills i filles, els criteris que hauríen de tenir en compte a l’hora de triar les joguines i com gestionar les emocions al dia que obrin els regals.

COM FER LA CARTA AL PARE NOEL O ALS REIS?

Abans de fer la carta…

  • Cal donar espai a l’infant perquè expressi el què li agrada, sense l’opinió dels adults.
  • Cal fer una reflexió (família-infant) per tal d’acompanyar-lo en el procés de saber què vol, gestionant les seves expectatives.

A l’hora de fer la carta…

  • Cal participar en l’elaboració de la carta.
  • Cal transmetre il·lusió.

PAUTES A L’HORA D’ESCOLLIR ELS JOCS I LES JOGUINES PER ALS INFANTS I JOVES

La gran pregunta: Què volem que aportin els regals als nostres fills i filles?

Quan escollim un regal, hem de tenir en compte deiversos factors. A continuació, us proporcionem pautes per a seleccionar jocs i joguines de forma adequada:

  1. Saber quin tipus de regal volem fer, tenint en compte el què demana.
  2. Escollir els regals amb una intencionalitat educativa.
  3. Saber triar bé les joguines perquè s’adeqüin al seu nivell de desenvolupament cognitiu, motor i psicològic.
  4. Potenciar els jocs grupals per tal d’afavorir la interacció i el joc cooperatiu. Aquests també fomentaran el treball emocional com el respectar els torns, saber esperar, saber gestionar la fustració quan es perd, …
  5. Evitar les joguines que incentivin la violència.

 

EL DIA DELS REGALS

 Una de les preocupacions de les famílies es que els nens i les nenes i els nois i noies no tinguin prou quantitat de regals i que això els comporti una desil·lusió o una fustració. Cal recordar que l’excés de jocs i joguines no afavoreixen l’infnat.

Per tant, per reforçar que serà un moment especial i màgic, tindrem en compte:

  • El model del familiars a l’hora d’obrir els regals. És important tenir l’actitud que busquem que tinguin els nostres fills i filles.
  • Atenció. Centrar l’atenció amb la persona que està obrint els regals.
  • Entorn / clima que es genera. Entorn màgic, agradable i positiu.
  • Gestió de la fustració. Fmentar actituds positives al veure que no tots els regals ens agraden o són els que pensàvem.

“El dia dels regals és una possibilitat d’aprenentatge pels vostres fills i filles” 

 

La Disfèmia vs. Disfèmia evolutiva

La Disfèmia vs. Disfèmia evolutiva

Per Paula Márquez Rodríguez, logopeda de CREIX Barcelona. Especialista en Atenció Precoç i Família.

La Disfèmia:

La disfèmia és un trastorn de la parla caracteritzat per signes com repeticions i interrupcions que interfereixen en la fluïdesa del discurs. Consisteix en prolongacions, tensió, bloquejos i/o repeticions de sons en les emissions del nen o nena.

La Disfèmia Evolutiva:

Molts infants d’entre 2 anys i mig i 5 anys, passen per un període de tartamudesa. Els infants encara estan adquirint el llenguatge, el que fa que moltes vegades, vulguin expressar moltes coses a la vegada i no sàpiguen exactament com fer-ho. A més a més, els òrgans bucofonadors (llengua,llavis, …) encara no estan suficientment desenvolupats, amb el que el llenguatge no es pot produir amb tota la rapidesa que l’infant voldria. En molts d’aquests casos la tartamudesa desapareixerà sense deixar cap mena de petjada.

Davant de la disfèmia evolutiva, no és aconsellable una atenció directa per part del logopeda, ja que és un període transitori d’adquisició del llenguatge i l’infant no és conscient del que li passa.

Per això facilitem una sèrie de pautes i orientacions per tal de millorar el llenguatge de l’infant i evitar que la disfèmia evolutiva es consolidi:

 

  • No angoixar-se per la forma de parlar el seu fill/a.
  • Escoltar de forma pacient al que el vostre fill/a diu i no fixar-se en com ho diu.
  • Deixar que l’infant completi la frase sense interrompre, ni acabar la frase per ell/a.
  • Mantenir el contacte visual de forma natural mentre el nen/a parla. És important no transmetre impaciència o nerviosisme.
  • Parlar, com a mínim, una vegada al dia amb el seu fill/a de forma fàcil, relaxada, sense presses ni tensions.
  • No demanar a l’infant que parli de pressa.
  • Evitar parlar al nen/a amb un ritme accelerat, especialment quan se li demana que ho faci de forma lenta i tranquil·la.
  • No demanar a l’infant que parli de forma forçada davant d’amics, familiars, …
  •   DISFÈMIA EVOLUTIVA DISFÈMIA
    Freqüència Menor nombre de difluències Major nombre de difluències
    Evolució Té una tendència a remetre i desaparèixer Acostumen a ser intermitents.
    Difluències En termes generals, acostumen a ser repeticions de frases, paraules o síl·labes. Acostumen a repetir síl·labes, sons, prolongacions i es bloquegen.
    Tensió corporal i/o moviments associats No presenten. Si presenten.
Efectos del confinamiento

Efectos del confinamiento

Artículo escrito por Pau Novella Arenas, psicólogo de CREIX Barcelona. Especialista en Terapia Familiar y Terapia Breve Estraégica.

Desde principios del 2020 estamos atravesando una situación excepcional e inesperada a nivel mundial con la Pandemia provocada por el COVID-19. A lo largo de los últimos meses, se ha decretado el estado de Alarma debido al virus y hemos estado confinados durante un largo período de tiempo. 

A lo largo de este artículo, pretendemos explicar cuales son los efectos psicológicos derivados del proceso de confinamiento, cuales han sido los cambios ocasionados por el proceso de convivencia familia durante la pandemia y finalmente ofrecer algunos consejos para realizar un ejercicio de la parentalidad positiva.

Efectos psicológicos evidenciados durante la crisis del coronavirus y el confinamiento

El proceso de aislamiento social y las restricciones de movilidad han ocasionado diferentes dificultades psicológicas tanto a nivel individual, como a nivel de pareja, familiar, así como también en el contexto social de cada uno de nosotros.

En el plano individual podemos encontrar desde síntomas como el insomnio, hasta trastornos como la ansiedad, la depresión o incluso trastornos asociados con el estrés postraumático. Otro aspecto importante a comentar en este apartado, es el gran impacto económico que ha supuesto para todas las familias y la pérdida de múltiples puestos de trabajo.

Por lo que concierne, a la situación familiar y de pareja a lo largo de este proceso existen alarmantes datos sobre el aumento de la violencia de género, el aumento de la violencia filio-parental, así como un significativo aumento de los procesos de separación y divorcios.

Finalmente a nivel social, la pandemia ha implicado la pérdida de lugares de trabajo y ha repercutido de manera muy severa en la economía de las familias. Lo que ha provocado, sentimientos de desmoralización y desamparo pudiendo llegar a presentar un estado de duelo.

Cambios relacionados con el proceso de convivencia familiar durante el confinamiento

La situación de Alarma que hemos vivido con el COVID-19 ha cambiado por completo la rutina  diaria de jóvenes y adolescentes. Ya que durante tres meses han seguido de manera estricta un confinamiento, que les ha llevado a tener restricciones de salidas y a tener que seguir los estudios a través del teletrabajo.

Durante este proceso, un gran número de progenitores han tenido que trabajar de manera telemática mientras atendían las necesidades de sus hijos durante las 24 horas. Esta situación, se ha visto aún más perjudicada con la situación laboral con los expedientes de regulación de empleo o los despidos. Por lo que el proceso de convivencia, ha sido además, acompañado de una situación de incertidumbre que ha generado altos niveles de estrés para todas las familias.

Según un estudio de Orte, Ballester y Nevot-Caldentey (2020) el mayor impacto del encierro se ha dado sobre la infancia y la adolescencia; puesto que los niveles de estrés en la familia han conducido a la resolución de los conflictos mediante conductas poco saludables. Cabe además destacar, que las conductas que se han presentado en mayor medida en los hogares durante este período han estado asociadas a situaciones de maltrato y adicciones

Según un estudio de Neuburger (2020), durante el Confinamiento se han dado tres situaciones principales, relacionadas con la intimidad, que han generado conflictos en las familias:

  1. La invasión del territorio de otro: Situación en la que una familia donde el hijo ya dormía en su habitación y tras el Confinamiento vuelve a dormir en la cama de sus padres.
  2. Fractura o Quiebre. Al no ser reconocido el territorio de intimidad del otro e invadirlo, éste sentirá que no se respeta su derecho a tener un espacio propio de intimidad, lo que puede ocurrir, por lo tanto, es que se dé una descalificación, es decir, la persona se siente deslegitimada.
  3. Ausencia de mirada exterior. La movilidad restringida y el pobre contacto con otras personas ajenas al sistema familiar, crean un ambiente idóneo para que se dé una relación de violencia entre la pareja o con otros familiares, especialmente en familias o parejas con mala gestión de los conflictos.

Desde la vuelta de las vacaciones de verano, vivimos en la “nueva normalidad” que entre otros grandes retos supone ir recuperando las normas y límites que estructuran las normas de convivencia familiar. Este proceso, está resultando especialmente complicado para aquellas familias que han flexibilizado dichas normas durante el proceso de convivencia mientras duraba el estado de alarma. Otro aspecto, que está generando muchas dificultades es el mal uso de las nuevas tecnologías; puesto que durante este período de confinamiento muchos adolescentes han desarrollado una gran adicción a su uso.

Consejos para un ejercicio de la parentalidad positiva

  1. Consensuar bien los criterios entre los progenitores: La convivencia continuada exige de una coparentalidad constante. Por lo que es importante, acordar bien las normas y fijar los criterios educativos con nuestra pareja.
  1. Crear reuniones familiares: Dedicar un espacio durante la semana a comunicarnos con nuestros hijos para llegar a acuerdos que permitan atender tanto a sus demandas; como a recordar el reparto de tareas familiares. Durante el confinamiento muchos de los incidentes de violencia filio-parental se podrían haber anticipado mediante un buen uso de la comunicación y una anticipación de las situaciones.
  2. Importancia de preservar los espacios privados: En un momento que el conjunto de las personas que conforman la familia están todo el día presente en su hogar. Es especialmente importante que cada uno de ellos disponga de un espacio privado para preservar su intimidad. El objetivo de este espacio, es que cada miembro pueda gestionar como quiera su espacio propio y al que los demás no puedan acceder sin permiso. Para ello, seria ideal que cada miembro tuviera su propia habitación pero en su defecto, puede ser una esquina de una casa o algún estudio compartido. Al delimitar dichos espacios de manera consensuada se evitará la invasión de la intimidad y las conductas agresivas que su transgresión pueda ocasionar.
El Petit Príncep a CREIX Barcelona

El Petit Príncep a CREIX Barcelona

Per l’equip de CREIX Barcelona.

Avui és un Sant Jordi especial. No podrem passejar pels carrers i les places del nostre barri, del nostre poble, de la nostra ciutat…. Es per això que els professionals de CREIX Barcelona us convidem a que us llegiu  contes els uns els altres, i poseu tota la vostra imaginació al serveis de les històries que us llegiran els vostres germans i germanes, els vostres pares i mares, els vostres avis i àvis, els vostres amics i amigues …..

Nosaltres ja us en llegim un: El Petit Príncep. Esperem que us agradi molt.

Una forta abraçada !!!!!!!