Select Page
El gateig

El gateig

Roser Escarpenter. Psicòloga de CREIX Barcelona.

Quina és la relació el gateig amb el desenvolupament intel·lectual, emocional i motiu del nen?

El gateig desenvolupa en el nen la capacitat de visió, la seva tactilitat, la parla l’equilibri, la manualitat, l’orientació, a demés d’altres importants funcions que són bàsiques pel neurodesenvolupament del nen. Aquest període de gateig enforteix i comporta la sincronització i connexió entre els dos hemisferis cerebrals. (més…)

Com millorar la Intel·ligència emocional dels nens i adolescents?

Com millorar la Intel·ligència emocional dels nens i adolescents?

ROSER ESCARPENTER. Psicòloga de CREIX Barcelona

Tots els moments que ens envolten i totes les accions van acompanyades d’una emoció. Les emocions estan presents en la majoria de les accions que realitzem, des de explicar un conte als nostres fills, quan preparem un menjar, fins quan estem discutint amb alguna persona… Les emocions poden determinar el nostre comportament. Especialment sinó som conscients de com ens sentim, ens serà molt més difícil gestionar-nos correctament i regular- nos emocionalment, es a dir tenir un bon autocontrol emocional. Per això es tant important desenvolupar una bona consciència emocional. Ser capaços d’identificar com ens sentim, ens permetrà gestionar millor la relació amb nosaltres mateixos i als altres.

Cal despertar en el nen la curiositat per les seves pròpies emocions i estats emocionals, fer-lo conscient de com es reflecteixen en la seva comunicació no verbal i expressions facials, i al mateix temps ajudar-los a que sàpiguen posar nom a les seves emocions, per així poder reconèixer-les i identificar-les millor.

La millor manera d’ajudar als nostres fills a desenvolupar la seva pròpia consciencia emocional és a través del propi exemple dels pares o adults que l’envolten i l’acompanyen en el seu creixement personal.

Per tant és important que com a pares, no amaguem les nostres emocions, les acceptem i verbalitzem davant dels nostres fills per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Així doncs ensenyar-los a reconèixer els seus estats i canvis emocionals que poden viure en diferents situacions personals i socials, els permetrà convertir-se en adults autònoms, madurs i emocionalment intel·ligents.

La intel·ligència emocional és doncs una font inesgotable de recursos i d’energia positiva que ens facilita gestionar de manera més saludable i ecològica les relacions personals i socials, per tal d’augmentar la nostra autoestima i fomentar una millor qualitat de vida emocional.

El nadal, una bona oportunitat per a jugar

El nadal, una bona oportunitat per a jugar

Bernat Fàbrega. Psicòleg de CREIX Barcelona.

La vida ofereix als infants diàriament oportunitats d’aprenentatge i de creixement personal, contínuament es generen contextos diferents que obren finestres d’oportunitats per a poder guiar el seu desenvolupament, situacions que poden exprimir ells autònomament i d’altres on l’ajuda dels adults és necessària per a poder-les aprofitar.

El nadal, no n’és una excepció. Aquests dies plens d’il·lusions, bons desitjos, retrobaments i sobretot, molts regals, generen un bon marc per aprofitar moltes de les oportunitats que ens ofereix. D’entre totes, la que probablement centra més el seu interès i il·lusions són els regals. El moment de fer la carta, el d’obrir els regals o la seva tria, són moments on la presència de la família és determinant i pot influir positivament en l’aprenentatge i l’evolució dels fills.

Com ha de ser la carta? Pot i ha de ser com els nens i les famílies vulguin, tenint en compte que és un bon moment per compartir amb ells, i que hi haurà una sèrie d’ingredients que la faran més interessant. És important oferir un espai previ per que pensin què els hi agradaria, sense la influència dels pares, així com fer un acompanyament sobre les seves peticions: reflexionar sobre la quantitat i el tipus de regals, gestionar les seves expectatives sense evitar que hi hagi una possible frustració i concretar-les si és necessari. Dirigir aquesta reflexió a la carta farà que aquesta guanyi pes. L’originalitat i la creativitat de la carta dependrà dels infants que la facin, en tot cas, promoure el seu enginy provocarà un major interès en el procés. Que llegeixin la carta un cop feta ens permetrà comprovar que la carta s’entén i l’entén, i si és necessari, podrem comentar alguna de les peticions que hi surtin.

Feta la carta el protagonisme es traspassa completament a les famílies, que inicien un procés no gens senzill, i ple de decisions complexes (Què regalem? Qui regala què? Quants regals hem de fer?). Per tal de fer una bona tria, sempre des de la perspectiva personal pertinent, i tenint en compte els desitjos dels nens, és important plantejar-nos quins objectius tindrà cada regal, i triar en funció d’aquests. Com tots sabem, regal és un concepte abstracte que es pot vestir de moltes formes diferents, així com les seves funcions i aplicacions, per tant, se’ns obre un mar de possibilitats molt ampli. Ens podrem plantejar si li permetrà jugar individualment o col·lectivament, si li serà d’utilitat o per plaer, si ha de ser tecnològic o potser no, si el volem sorprendre amb un obsequi que no s’espera,… Dins d’aquest sac valen totes les possibilitats, però serà rellevant englobar, en la mesura que sigui possible, diferents tipus d’aplicacions. Fer còmplices d’aquesta reflexió prèvia a tothom que faci un regal ajudarà a mantenir una certa coherència amb allò que haurem buscat amb la nostra tria. Finalment, seria bo buscar un equilibri general amb la quantitat de regals. Desfer tòpics de “com més millor”, i trobar un conjunt d’elements que el sorprenguin i responguin a les seves il·lusions. No obstant, tots podem recordar alguna frustració el dia de reis, aquell regal tant desitjat que no va arribar mai. S’ha d’evitar aquesta sensació? No. La frustració és una eina d’aprenentatge personal molt potent, i que ensenya als infants a valorar allò que es té, i a comprendre que no es pot tenir tot. Una lliçó indispensable per la vida. Així, no hem de tenir por de les reaccions de frustració, sinó acompanyar-lo quan apareguin i ajudar-lo a que les comprengui.

El procés finalitza el dia que s’obren els regals. Un moment molt esperat, ple d’il·lusions, sorpreses i alguna frustració. El model dels pares, com en tantes altres ocasions, resulta definitiu per marcar la conducta que tindran els fills. Obrir els regals d’un en un, donar importància a tots i cadascun d’ells per petits que siguin, dedicar un temps per saber què és, com funciona, per què serveix, demostrar il·lusió, interès i gratitud, són actituds adequades, i que amb molta probabilitat imitaran els nens, contribuint així a un bon aprenentatge i creixement personal.

L’acompanyament adequat, el guiatge i l’interès per ser un bon model, resulten determinants en totes les etapes i contextos dels infants, exercint un factor protector pel seu creixement i desenvolupament personal. El nadal, com tants altres moments, ens ofereix moments únics per seguir ajudant-los a créixer. Aprofitem-los.

Idea: Yolanda Otal, Catín Sintes i Bernat Fàbrega

XXXI Jornada de Teràpia del Comportament

XXXI Jornada de Teràpia del Comportament

Anaïs Orobitg. Psicòloga de CREIX Barcelona.

El passat 17 de Març de 2016 va tenir lloc la XXXI Jornada de Teràpia del Comportament i Medicina Conductual en la Pràctica Clínica. Aquesta és una activitat científica de referència en l’àmbit de la salut mental catalana, organitzada per la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, el Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i el Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona, i on es reuneixen professionals de departaments i serveis clínics i universitaris de tot Catalunya, i amb col·laboracions d’altres entitats espanyoles i estrangeres.

Superant els 30 anys d’un dels esdeveniments més esperats pels professionals de la salut mental, els coordinadors de la Jornada, els Drs. E. Álvarez i JM Farré, juntament amb el Dr. J. Blanch, van iniciar l’acte. La inauguració va ser a càrrec de la Professora Rosa Mª Raich.

La Jornada va iniciar amb la impactant ponència marc sobre depressió i conducta autolesiva en nens i adolescents. Professionals de gran impacte van ser els protagonistes d’aquesta taula. D’entrada, la Dra. Luisa Lázaro, Cap de Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona, va presidir la taula, realitzant una petita introducció al tema. A continuació, la psiquiatra Soledad Romero, també de l’Hospital Clínic de Barcelona, es va endinsar en el diagnòstic de depressió major. Seguidament, el psicòleg Joaquim Puntí, corresponsable del programa d’intervenció en temptatives d’autòlisi en adolescents de l’Hospital del Parc Taulí Sabadell, va efectuar una gran ponència sobre la funcionalitat i el tractament de les autolesions no suïcides en adolescents. El psicòleg clínic Francisco Villar, del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital Maternoinfantil de Sant Joan de Déu, va exposar l’abordatge de la conducta suïcida en l’àmbit hospitalari i l’adequada intervenció en crisi. La taula va finalitzar amb l’emotiva ponència sobreviure després d’un suïcidi, a càrrec de la Sra. Cecilia Borràs, presidenta de l’Associació de Supervivents – Després del suïcidi.

Seguidament, es va donar pas a la taula debat orientada al Trastorn Límit de la Personalitat, presentant interessants estudis relacionats i el tractament del TLP amb Mindfulness.

A continuació, va començar la part de comunicacions: es van exposar impactants estudis sobre personalitat, trastorns de conducta alimentària, conductes additives i l’interès cap als intents autolítics. També es van presentar investigacions relacionades amb el vincle matern-infantil i dol parental. Les comunicacions van finalitzar amb interessants estudis com l’aplicació de noves tecnologies en el tractament de pacients bipolars i agorafòbia.

Per acabar, es va lliurar el premi a la millor comunicació i es va concedir el Diploma d’Honor Institucional a la Unitat de TLP de la Santa Creu i Sant Pau. La Jornada va finalitzar amb la cloenda de la Dra. E.Baillès, Presidenta de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (SCRITC).