Select Page
La Disfèmia vs. Disfèmia evolutiva

La Disfèmia vs. Disfèmia evolutiva

Per Paula Márquez Rodríguez, logopeda de CREIX Barcelona. Especialista en Atenció Precoç i Família.

La Disfèmia:

La disfèmia és un trastorn de la parla caracteritzat per signes com repeticions i interrupcions que interfereixen en la fluïdesa del discurs. Consisteix en prolongacions, tensió, bloquejos i/o repeticions de sons en les emissions del nen o nena.

La Disfèmia Evolutiva:

Molts infants d’entre 2 anys i mig i 5 anys, passen per un període de tartamudesa. Els infants encara estan adquirint el llenguatge, el que fa que moltes vegades, vulguin expressar moltes coses a la vegada i no sàpiguen exactament com fer-ho. A més a més, els òrgans bucofonadors (llengua,llavis, …) encara no estan suficientment desenvolupats, amb el que el llenguatge no es pot produir amb tota la rapidesa que l’infant voldria. En molts d’aquests casos la tartamudesa desapareixerà sense deixar cap mena de petjada.

Davant de la disfèmia evolutiva, no és aconsellable una atenció directa per part del logopeda, ja que és un període transitori d’adquisició del llenguatge i l’infant no és conscient del que li passa.

Per això facilitem una sèrie de pautes i orientacions per tal de millorar el llenguatge de l’infant i evitar que la disfèmia evolutiva es consolidi:

 

  • No angoixar-se per la forma de parlar el seu fill/a.
  • Escoltar de forma pacient al que el vostre fill/a diu i no fixar-se en com ho diu.
  • Deixar que l’infant completi la frase sense interrompre, ni acabar la frase per ell/a.
  • Mantenir el contacte visual de forma natural mentre el nen/a parla. És important no transmetre impaciència o nerviosisme.
  • Parlar, com a mínim, una vegada al dia amb el seu fill/a de forma fàcil, relaxada, sense presses ni tensions.
  • No demanar a l’infant que parli de pressa.
  • Evitar parlar al nen/a amb un ritme accelerat, especialment quan se li demana que ho faci de forma lenta i tranquil·la.
  • No demanar a l’infant que parli de forma forçada davant d’amics, familiars, …
  •   DISFÈMIA EVOLUTIVA DISFÈMIA
    Freqüència Menor nombre de difluències Major nombre de difluències
    Evolució Té una tendència a remetre i desaparèixer Acostumen a ser intermitents.
    Difluències En termes generals, acostumen a ser repeticions de frases, paraules o síl·labes. Acostumen a repetir síl·labes, sons, prolongacions i es bloquegen.
    Tensió corporal i/o moviments associats No presenten. Si presenten.
Quan derivem a un logopeda?

Quan derivem a un logopeda?

Laura Cerrillo. Logopeda de CREIX Barcelona

La Logopèdia és una disciplina sanitària encarregada del correcte desenvolupament de les importants funcions orals primàries (respiració i l’alimentació), les funcions orals secundaries (fonació i l’articulació), així com les habilitats psicolingüístiques de comunicació, llenguatge i lectoescriptura. Quan es detecten dificultats en les tres àrees de major interferència acadèmica (comunicació, llenguatge i lectoescriptura) és fàcil que l’escola ens derivi per una valoració i/o intervenció; però respecte a les funcions més orofacials encara ens queda feina per transmetre. En aquest blog procurarem donar la informació clau per saber quan i per què derivar:

Quan cal demanar visita al Logopeda per parla?

Als 4 i 5 anys, fonètica i fonològicament els sons de la parla ja s’han d’haver consolidant correctament i  qualsevol dificultat sistemàtica en ells podria esdevenir un símptoma en aspectes com; mobilitat o tonicitat de la musculatura responsable de la parla, alteracions orgàniques necessàries de derivació (frenell curt, paladar ogival..), dificultats de discriminació auditiva, etc.

Amb l’atenció precoç s’eradiquen millor i en menor temps qualsevol dels tractaments, les evidencies científiques i les nostres pràctiques diàries així ho demostren. Encara però, ens arriben molts casos de nens i nenes amb trastorns encara consolidats amb 6, 7 i 8 anys i amb conseqüències emocionals derivades del mateix que podrien haver estat resoltes molt abans. Per tant, cal continuar conscienciant d’aquest fet tant important i dels beneficiosos resultats.

Quan cal demanar visita al Logopeda per deglució?

En presència d’alteracions odontològiques o malposicions dentals on la causa pot esdevenir una malformació per pressió lingual i el odontòleg ho alerti; abans o paral·lelament al procés ortodòntic caldrà valorar una intervenció en Logopèdia. Aquesta pot esdevenir decisiva per aconseguir una correcta dentició i evitar malposicions posteriors a la ortodòncia. No hi ha una edat a concretar, sols caldrà derivar davant la sospita de la problemàtica.

Una valoració en deglució consistirà en comprovar les seves qualitats deglutories, restes i velocitat, i els seus punts de contacte lingual adequats i/o atípics. En cas d’aconsellar intervenció, una reeducació deglutoria es basarà sota objectius de conscienciació dels correctes passos de preparació i propulsió del bol alimentici, així com un entrenament progressiu i sistemàtic per tal d’adquirir un bon patró i posteriorment agilitzar-lo i generalitzar-lo correctament.   

Quan cal demanar visita al Logopeda per veu?

Davant indicis de fatiga vocal, dolor, sobreesforç, episodis de pèrdua de veu i/o de raspocitat permanent, caldrà fer dos passos aconsellablement simultanis; per una banda, demanar una valoració d’imatge al metge Otorinolaringòleg per veure com estructuralment tenim les cordes vocals i, per l’altra, demanar una valoració en Logopèdia per veure com funcionalment treballen i valorar un possible entrenament per millorar la simptomatologia i oferir estratègies.

És important, que un cop alertats davant dels indicis quotidians o davant el diagnòstic objectiu d’un metge especialista, iniciem un tractament vocal individualitzat per tal de prevenir que el problema és cronifiqui i fins i tot en certs casos acabi requerint d’una operació quirúrgica amb posterior tractament vocal post-quirúrgic.

Sempre i davant de qualsevol sospita, no dubteu en demanar opinió a un especialista.

Una primera visita de valoració a temps pot prevenir moltes problemàtiques posteriors.

Laura Cerrillo Gil. Logopeda de CREIX. Col. CLC 3934