Select Page
Com millorar la Intel·ligència emocional dels nens i adolescents?

Com millorar la Intel·ligència emocional dels nens i adolescents?

ROSER ESCARPENTER. Psicòloga de CREIX Barcelona

Tots els moments que ens envolten i totes les accions van acompanyades d’una emoció. Les emocions estan presents en la majoria de les accions que realitzem, des de explicar un conte als nostres fills, quan preparem un menjar, fins quan estem discutint amb alguna persona… Les emocions poden determinar el nostre comportament. Especialment sinó som conscients de com ens sentim, ens serà molt més difícil gestionar-nos correctament i regular- nos emocionalment, es a dir tenir un bon autocontrol emocional. Per això es tant important desenvolupar una bona consciència emocional. Ser capaços d’identificar com ens sentim, ens permetrà gestionar millor la relació amb nosaltres mateixos i als altres.

Cal despertar en el nen la curiositat per les seves pròpies emocions i estats emocionals, fer-lo conscient de com es reflecteixen en la seva comunicació no verbal i expressions facials, i al mateix temps ajudar-los a que sàpiguen posar nom a les seves emocions, per així poder reconèixer-les i identificar-les millor.

La millor manera d’ajudar als nostres fills a desenvolupar la seva pròpia consciencia emocional és a través del propi exemple dels pares o adults que l’envolten i l’acompanyen en el seu creixement personal.

Per tant és important que com a pares, no amaguem les nostres emocions, les acceptem i verbalitzem davant dels nostres fills per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Així doncs ensenyar-los a reconèixer els seus estats i canvis emocionals que poden viure en diferents situacions personals i socials, els permetrà convertir-se en adults autònoms, madurs i emocionalment intel·ligents.

La intel·ligència emocional és doncs una font inesgotable de recursos i d’energia positiva que ens facilita gestionar de manera més saludable i ecològica les relacions personals i socials, per tal d’augmentar la nostra autoestima i fomentar una millor qualitat de vida emocional.

L’hora de fer els deures

L’hora de fer els deures

Sonia Romero. Psicòloga de CREIX Barcelona.

L’hora de fer els deures és feixuc per la majoria dels alumnes. Després d’una jornada de vuit hores concentrats, arriben a casa i han de seguir fent feina quan realment el que tenen ganes és de descansar i desconnectar per agafar forces pel dia següent.

I és cert que quan surten de l’escola els queden encara hores pel davant, però també és cert que han de tenir temps per fer activitats extraescolars i per jugar.

Alguns pares es plantegen que els seus fills no vagin a extraescolars perquè així tinguin més temps de fer els deures però deixar-los sense aquest temps no és el més adequat ja que ells també necessiten descarregar l’estrès de tot el dia.

Mols pares es queixen també que els seus fills/es quan arriben a casa no saben com organitzar-se, no entenen els enunciats i no saben fer els exercicis a menys que ells estiguin al costat fent acte de presència. I moltes vegades no és necessari que els pares els expliquin què cal fer, únicament el fet d’asseure’s al seu costat ja fa que recuperin la confiança. Molts expliquen que els demanen que intentin fer-ho sols, quan el nen/a diu que ja ha acabat s’adonen que la operació de matemàtiques està plena d’errors o el text que han copiat està ple de faltes d’ortografia. Aquests pares sorpresos agafen la goma i els esborren el que han fet, es queden al seu costat i els demanen que ho repeteixin, aleshores es produeix la màgia, la operació surt i les faltes desapareixen.

Altres pares comenten que els seus fills es posen nerviosos i eviten el moment de posar-se a fer els deures, com si es tractés d’una aversió o pànic i moltes tardes esdevenen un camp de batalla perquè els nens/es posposen eternament el moment de començar amb mil excuses de tota mena.

Aquí us deixo algunes recomanacions per tal d’ajudar a aquests nens i nenes a fer menys dramàtic aquest moment de començar a fer els deures:

  • Quan els nens surten de l’escola, molts van a extraescolars, altres van al parc i d’altres fan un bon berenar davant la televisió. Si tot just després els demanem que es posin a fer els deures és quan comencen les protestes i les cares llargues. El consell que us dono és: “Escalfar motors”

Temps : 10 minuts

Es tracta de posar el cervell en marxa amb l’ajuda d’algun adult que ens ajudi a competir i fer l’activitat més emocionant. Què proposem als nens fer en aquest temps:

  • Jocs de paraules: CASA à sabata à Tarragona à navega à ga..
  • Sinònims: CASA = llar = habitatge = domicili =vivenda…
  • Definir amb les pròpies paraules: CASA= lloc per viure amb la família…
  • Jocs de càlcul mental: 2+2= 4 +3= 7 +5=12 -1= 11 +9= 20..
  • Posteriorment recomano fer una llista amb els deures que hem de fer, consultant-ho amb l’agenda al costat: Per on començo?

Temps: 5 minuts màxim

  • Quan toca presentar-los: demà, demà passat, divendres…
  • Els deures que toca fer per demà els classifiquem segons l’ordre de dificultat:

               Primer els deures de dificultat mitja: exemple català.

               Després els deures de dificultat alta: exemple matemàtiques.

               Finalment els deures de dificultat baixa: plàstica.

  • I si apareix un bloqueig mentre s’està fent els deures?

No passa res!

Parem, ens aixequem de la cadira i fem uns quants moviments: salts, flexions, estiraments. L’activitat suficient que ens ajudi a trencar el moment de saturació i ens permeti poder continuar. També podem anar al lavabo o beure un got d’aigua. Tant l’aigua com els sucs ajuden a mantenir-nos atents.

En aquesta pausa d’uns 5 minuts no val mirar la tele, jugar una partida a la tablet o escriure watsaps pel mòbil ja que això enlloc d’ajudar-nos, ens desconnecta massa i després costa molt reprendre allò que estàvem fent.

  • Per últim no ens oblidem dels missatges positius:

Jo puc!

Si ens enviem missatges i frases positives evitem bloquejar-nos i ens permet tenir una millor actitud davant les dificultats.

Finalment MOLTS ÀNIMS i espero que aquests consells us ajudin!

El nadal, una bona oportunitat per a jugar

El nadal, una bona oportunitat per a jugar

Bernat Fàbrega. Psicòleg de CREIX Barcelona.

La vida ofereix als infants diàriament oportunitats d’aprenentatge i de creixement personal, contínuament es generen contextos diferents que obren finestres d’oportunitats per a poder guiar el seu desenvolupament, situacions que poden exprimir ells autònomament i d’altres on l’ajuda dels adults és necessària per a poder-les aprofitar.

El nadal, no n’és una excepció. Aquests dies plens d’il·lusions, bons desitjos, retrobaments i sobretot, molts regals, generen un bon marc per aprofitar moltes de les oportunitats que ens ofereix. D’entre totes, la que probablement centra més el seu interès i il·lusions són els regals. El moment de fer la carta, el d’obrir els regals o la seva tria, són moments on la presència de la família és determinant i pot influir positivament en l’aprenentatge i l’evolució dels fills.

Com ha de ser la carta? Pot i ha de ser com els nens i les famílies vulguin, tenint en compte que és un bon moment per compartir amb ells, i que hi haurà una sèrie d’ingredients que la faran més interessant. És important oferir un espai previ per que pensin què els hi agradaria, sense la influència dels pares, així com fer un acompanyament sobre les seves peticions: reflexionar sobre la quantitat i el tipus de regals, gestionar les seves expectatives sense evitar que hi hagi una possible frustració i concretar-les si és necessari. Dirigir aquesta reflexió a la carta farà que aquesta guanyi pes. L’originalitat i la creativitat de la carta dependrà dels infants que la facin, en tot cas, promoure el seu enginy provocarà un major interès en el procés. Que llegeixin la carta un cop feta ens permetrà comprovar que la carta s’entén i l’entén, i si és necessari, podrem comentar alguna de les peticions que hi surtin.

Feta la carta el protagonisme es traspassa completament a les famílies, que inicien un procés no gens senzill, i ple de decisions complexes (Què regalem? Qui regala què? Quants regals hem de fer?). Per tal de fer una bona tria, sempre des de la perspectiva personal pertinent, i tenint en compte els desitjos dels nens, és important plantejar-nos quins objectius tindrà cada regal, i triar en funció d’aquests. Com tots sabem, regal és un concepte abstracte que es pot vestir de moltes formes diferents, així com les seves funcions i aplicacions, per tant, se’ns obre un mar de possibilitats molt ampli. Ens podrem plantejar si li permetrà jugar individualment o col·lectivament, si li serà d’utilitat o per plaer, si ha de ser tecnològic o potser no, si el volem sorprendre amb un obsequi que no s’espera,… Dins d’aquest sac valen totes les possibilitats, però serà rellevant englobar, en la mesura que sigui possible, diferents tipus d’aplicacions. Fer còmplices d’aquesta reflexió prèvia a tothom que faci un regal ajudarà a mantenir una certa coherència amb allò que haurem buscat amb la nostra tria. Finalment, seria bo buscar un equilibri general amb la quantitat de regals. Desfer tòpics de “com més millor”, i trobar un conjunt d’elements que el sorprenguin i responguin a les seves il·lusions. No obstant, tots podem recordar alguna frustració el dia de reis, aquell regal tant desitjat que no va arribar mai. S’ha d’evitar aquesta sensació? No. La frustració és una eina d’aprenentatge personal molt potent, i que ensenya als infants a valorar allò que es té, i a comprendre que no es pot tenir tot. Una lliçó indispensable per la vida. Així, no hem de tenir por de les reaccions de frustració, sinó acompanyar-lo quan apareguin i ajudar-lo a que les comprengui.

El procés finalitza el dia que s’obren els regals. Un moment molt esperat, ple d’il·lusions, sorpreses i alguna frustració. El model dels pares, com en tantes altres ocasions, resulta definitiu per marcar la conducta que tindran els fills. Obrir els regals d’un en un, donar importància a tots i cadascun d’ells per petits que siguin, dedicar un temps per saber què és, com funciona, per què serveix, demostrar il·lusió, interès i gratitud, són actituds adequades, i que amb molta probabilitat imitaran els nens, contribuint així a un bon aprenentatge i creixement personal.

L’acompanyament adequat, el guiatge i l’interès per ser un bon model, resulten determinants en totes les etapes i contextos dels infants, exercint un factor protector pel seu creixement i desenvolupament personal. El nadal, com tants altres moments, ens ofereix moments únics per seguir ajudant-los a créixer. Aprofitem-los.

Idea: Yolanda Otal, Catín Sintes i Bernat Fàbrega

Hàbits i autonomia. Què són els hàbits?

Hàbits i autonomia. Què són els hàbits?

Anaïs Orobitg, psicòloga de CREIX Barcelona.

Els HÀBITS són conductes automatitzades, no innates, sinó adquirides per mitjà de l’experiència i l’aprenentatge.

El nen imita sempre, però molt més en els primers anys. Si aquestes conductes que imita són reforçades, les repetirà i podran convertir-se en conductes o hàbits propis.

Si eduquem al nen en autonomia, ell adquireix seguretat en sí mateix, és conscient de les seves capacitats, confia en sí mateix i sap que confiem en ell. En contraposició, la sobreprotecció fereix a l’autoestima del nostre fill i el converteix en un ser dependent i insegur.

El desenvolupament dels hàbits d’autonomia personal incideix en les actituds, en la personalitat, en les habilitats i també en el desenvolupament de l’autoestima i la socialització.

Com s’ensenyen els hàbits?

La majoria dels nens funcionen molt bé amb rutines. L’ideal és que els hàbits es converteixin en rutinaris. Aquest treball es pot realitzar a través de les activitats quotidianes.

  1. No hem de ser autoritaris: Donar ordres, amenaçar-los, castigar-los o cridar no els ajuda a assumir les seves responsabilitats.
  2. Decidir què li ensenyarem i quan: El primer és decidir allò que els hi ensenyarem i preparar tot allò que necessitarem. Haurà de ser alguna cosa adequada a la seva edat. Ho haurem de fer sempre i en qualsevol lloc (tots els dies). És important anar tots a una: s’ha de fer tant amb el pare com amb la mare.
  3. Explicar-li què ha de fer i com: Se’ls ha d’explicar de forma clara i concisa, amb poques paraules hem de transmetre’ls el què volem que facin, donant-los seguretat. Hem d’ensenyar-los realitzant-ho els adults primer: donar les instruccions en veu alta mentre es fa. Finalment, cal assegurar-se de què entenen les instruccions (se’ls pot demanar que ho repeteixin).
  4. Practicar: se’ls ha d’oferir moltes ocasions de pràctica i recordar-los els passos que ha de fer. És important elogiar-los en els primers avenços per tal de potenciar tot el què va aconseguint per a que sentin satisfacció d’haver-ho aconseguit. Hem d’ensenyar-los en un ambient relaxat i sense presses. No podem ensenyar sobre la marxa. Si no els oferim el temps necessari per aprendre, únicament els hi estem transmetent que el què volem que facin és perquè nosaltres volem que ho faci. Gradualment, hem d’anar disminuint l’ajuda.
  5. Supervisar: S’ha de revisar com van realitzant el que se’ls demana.

Conclusions

  • Els nens, per créixer en autonomia, necessiten el seu temps i el seu espai. No cal anticipar-se i no fem res que ells puguin fer per ells mateixos.
  • Educar des de la distància: apropar-se només quan ho demanin.
  • Es necessita un procés satisfactori i agradable per als nens. S’ha de produir èxit, sobretot en un primer moment, i els nens han de ser reforçats en el moment oportú.
  • La família ha de tenir paciència i ser precisa en les descripcions de les conductes. Els pares han de col·laborar i marcar normes clares.
  • Els hàbits s’han de realitzar en un ambient relaxat, tranquil i adaptat.