Select Page
Joc, el millor complement per a una bona educació

Joc, el millor complement per a una bona educació

Marta García Giménez, Psicopedagoga de CREIX Barcelona

El joc és definit habitualment com una activitat utilitzada per a l’oci o l’entreteniment. Dins de l’àmbit educatiu, freqüentment s’utilitza amb l’objectiu  que l’alumne alhora que el practica aconsegueix assolir diferents tipus d’aprenentatge.

El joc és una de les estratègies més importants per aprendre, durant la infància és un dels recursos més importants per assolir diferents aprenentatges, ja que gràcies a aquest es duen a terme la comprensió de diferents fenòmens junt amb el descobriment de nous conceptes i significats.

Aquest joc els permet descobrir nous significats cada dia, aquesta facilitat i quotidianitat és un dels seus beneficis més grans, la naturalitat que hi ha en aquest procés.

La importància del joc i les activitats lúdiques resideix en els desenvolupaments que es donen alhora que es gaudeix, aquestes són les àrees que es veuen treballades amb els diferents jocs o activitats que practiquen els infants i joves:

 

  • El desenvolupament intel·lectual que es dóna gràcies a l’activitat mental que es produeix durant el joc, implica la creativitat, la imaginació i l’ exploració. En aquest mateix moment de joc l’infant o jove també està practicant diferents habilitats com la memòria o el raonament entre d’altres.
  • El desenvolupament emocional es practica a l’hora de gestionar emocions i amb resolució de conflictes que es poden donar en aquest procés.
  • El desenvolupament físic es dóna quan juguem o fem activitats que impliquen moviments coordinats com saltar, córrer,… D’aquesta manera estem aprenent sobre el nostre propi cos i el control dels moviments.
  • El Desenvolupament social sorgeix amb la integració de la persona a un grup, es dóna quan hi ha interaccions i relacions amb iguals o altres figures. En aquestes mateixes interaccions es dóna una estimulació del llenguatge. En aquests casos el joc simbòlic infantil també permet l’aprenentatge de comportaments, normes i diferents hàbits socials.

Des de l’escola ja es treballa l’aprenentatge mitjançant el joc en moltes ocasions, però l’escola no és l’únic escenari important on hem de potenciar el joc i donar-li un espai important, des de casa també se li ha de donar la importància que té. Des de casa són diferents els recursos que podem utilitzar, a part de les joguines en el cas dels més petits o jocs tradicionals o online en el cas dels més joves, s’han de conèixer i tenir en compte altres recursos com poden ser activitats dirigides o no fora de casa. Un exemple poden ser parcs, espais lúdics o tallers entre d’altres.

Cada cop hi ha més oferta d’activitats lúdiques alhora que educatives, un bon lloc per trobar aquestes idees poden ser els museus els quals tenen una gran oferta de dinàmiques que, alhora que ensenyen permeten als més petits i joves divertir-se.

Dislèxia

Dislèxia

Article escrit per l’Aida Casén Baeta, neurologopeda de CREIX Barcelona

Inicialment, el terme dislèxia s’utilitzava per referir-se a un trastorn neurològic, provocat per una lesió o traumatisme cerebral adquirit.

A mesura que van sortint noves investigacions, s’observa que també hi ha subjectes que tenen dificultats per aprendre a llegir, sense lesions neurològiques i amb intel·ligència normal o superior.

Per tant, apareix el terme de dislèxia adquirida, per persones amb traumatismes o lesions cerebrals, que no són capaços de llegir ni escriure sense errors després de la lesió, tot i que abans havien adquirit aquest aprenentatge correctament. I el terme dislèxia evolutiva o de desenvolupament, per subjectes que tenen dificultat en començar a llegir i a escriure per primera vegada.

Hi ha diferents signes i símptomes de la dislèxia evolutiva que poden indicar el risc de patir-la:

Abans de començar l’escola:

  • Tardar en començar a parlar.
  • Aprendre paraules noves a un ritme lent.
  • Problemes per formar paraules adequadament, com invertir els sons de les paraules o confondre paraules que sonen de forma semblant.
  • Problemes per recordar o dir el nom de lletres, els números i els colors.
  • Dificultat per aprendre cançons infantils o jugar a jocs de rimes.

 

En edat escolar:

  • Un nivell de lectura molt per sota del que s’espera per la seva edat.
  • Problemes per processar i comprendre el que escolta.
  • Dificultat per trobar la paraula correcta o formular respostes a preguntes.
  • Problemes per recordar seqüències.
  • Dificultat per veure similituds i diferencies entre lletres i paraules.
  • Incapacitat per pronunciar una paraula desconeguda.
  • Dificultat per lletrejar.
  • Tardar més temps del habitual en completar tasques que comportin llegir o escriure.
  • Evitar activitats en les que hagin de llegir.

 

Adolescents i adults: (son semblants que en edat escolar)

  • Dificultat per llegir, inclús per llegir en veu alta.
  • Lectura i escriptura lentes i dificultoses.
  • Problemes per lletrejar.
  • Evitar activitats que comportin llegir.
  • Pronunciació incorrecta de noms o paraules, o problemes per recordar paraules.
  • Problemes per comprendre bromes o expressions que poden no ser fàcils d’entendre a partir de paraules específiques (modismes).
  • Tardar més temps del habitual en completar tasques que comportin llegir o escriure
  • Dificultat per resumir una historia.
  • Problemes per aprendre un idioma estranger.
  • Dificultat per memoritzar.
  • Dificultat per resoldre problemes matemàtics.

 

Encara que la dislèxia no té cura, l’avaluació i intervenció primerenques produeixen els millors resultats. En ocasions, la dislèxia no es diagnostica durant anys i no s’identifica fins l’adultesa, però mai és tard per buscar ajuda.

La major part dels nens amb dislèxia poden tenir èxit a l’escola amb ajuda d’un professional o d’un programa d’ensenyança especialitzat.

Pel diagnòstic diferencial de la dislèxia, inclosa dins dels trastorns de neurodesenvolupament com un trastorn específic del aprenentatge amb dificultat en la lectura / expressió escrita, es deuen complir els 4 criteris diagnòstics del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mental (DSM-V), especificant si les dificultats es donen en velocitat o fluïdesa, en precisió i/o en comprensió lectora:

  1. Presentar al menys un dels següents símptomes, que han persistit durant 6 mesos, encara havent realitzat intervencions dirigides a tractar aquestes dificultats.
  2. Lectura de paraules imprecisa o lenta i amb esforç.
  3. Dificultats per comprendre el significat del que llegeix.
  4. Dificultats ortogràfiques en referència a la falta de precisió.
  5. Dificultats en l’expressió escrita.

  1. Les aptituds o habilitats acadèmiques afectades, quantificades amb proves estandaritzades individualitzades aplicades en una valoració clínica integral, estan significativament per sota del esperat per edat cronològica i interfereix negativament en el rendiment acadèmic, laboral o de la vida quotidiana. En persones majora de 17 anys, es pot substituir les proves o test estandaritzats per la història documentada de les dificultats de l’aprenentatge en l’edat escolar.

  1. Les dificultats d’aprenentatge comencen en edat escolar, encara que poden no manifestar-se totalment fins que l’augment de les exigències acadèmiques superi la capacitat de compensació cognitiva de l’estudiant.

  1. Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70), dèficits visuals o auditius no corregits, altres trastorns mentals o neurològics, adversitat psicosocial, falta de domini del llenguatge o falta d’instrucció acadèmica adequada.
El Joc lliure: Una necessitat per al desenvolupament psicomotriu dels infants

El Joc lliure: Una necessitat per al desenvolupament psicomotriu dels infants

Article escrit per la Txell Gimeno, Terapeuta ocupacional i psicomotriu, i Mestra d’educació infantil de CREIX Barcelona.

El joc infantil és la principal ocupació de l’infant, i és a partir d’ell que es descobreix a si mateix, adquireix competències motrius i coordinatives, desenvolupa el seu llenguatge, la creativitat, decideix, experimenta, imagina, gaudeix, s’emociona, es frustra, aprèn i descobreix el món que l’envolta. El joc no només és important per al desenvolupament integral dels infants, sinó que és una necessitat i cal que ho tinguem present, ja que en ocasions, tant a l’entorn familiar com a  l’escolar, el joc lliure queda en un segon pla, i hauria d’ocupar un espai primordial en la vida diària dels infants, sobretot en la franja de 0 a 3.

El joc dirigit és aquell que té uns objectius educatius, terapèutics, rehabilitadors, però arribarà a l’infant com una proposta externa. En aquest escrit ens referim al joc que neix de l’infant i que l’ajuda a construir la seva pròpia subjectivitat. El nostre paper com adults, serà el d’acompanyar, posar al centre la relació i plaer de compartir l’activitat que escull l’infant. Necessiten que els oferim un temps i un espai lliure per ocupar-se en les activitats que decideixin per ells mateixos, sense que els adults programin tot el seu dia a dia, aspecte que cada vegada és més complex a l’actualitat. Que hagin experimentat l’avorriment, el buit i la llibertat per decidir, els farà créixer com a subjectes i aniran adquirint estratègies pròpies per crear jocs i activitats que sorgiran del seu desig intern d’ocupar-se, afavorint la iniciativa i la responsabilitat en la presa de decisions.

I com els podem acompanyar sense ser massa invasius? És important oferir-los un entorn ric i variat que afavoreixi la creativitat, la curiositat i el plaer de jugar, perquè jugar és una cosa seria i primordial pel seu desenvolupament integral. 

Recomanacions

  • Interactua amb l’infant amb l’únic objectiu de gaudir i compartir una estona junts.
  • Acompanya el seu joc sense ser invasiu, respectant les seves propostes, dins d’uns límits que li ofereixin seguretat física.
  • Evita la sobreestimació, afavorint un entorn tranquil per a jugar, on es pugui implicar i mantenir l’atenció en allò que ha escollit.
  • Intenta mantenir en ordre l’espai de joc i que el nen/a participi a l’hora de recollir les joguines.
  • Deixa a un costat la tecnologia quan estiguis amb ell/ella.
  • No els donis aparells mòbils ni tablets, quan realitzin activitats importants amb les quals s’ha de vincular i responsabilitzar-se d’elles ( jugar, menjar, vestir-se, anar al w.c…).
  • No els ofereixis o restringeix l’ús d’aparells tecnològics a menors de tres anys.
  • És recomanable que jugui al terra des de ben petit, en un espai segur on es pugui moure en llibertat.
  • Evita la sobreprotecció, dona-li espai per a que vagi buscant els seus propis recursos davant el joc i la relació.
  • Afavoreix el joc a l’aire lliure en entorns naturals o al parc infantil.
  • Anima’ls a usar la bicicleta, patinet o caminar sols o de la mà de l’adult, sempre que sigui possible.
  • No li ofereixis el caminador, ni t’avancis a etapes maduratives que encara no ha assolit per si mateix. Per exemple: si gateja, no fer-lo caminar si no està preparat.

I, quin tipus de jocs?

  • La “panera dels tresors” per infants que ja mantenen la sedestació, a partir del 6 mesos.
  • El joc heurístic, on es permet que l’infant pugui omplir, buidar, manipular i experimentar amb diferents materials.
  • Joguines que no tinguin una única funció determinada, sinó que puguin ser el que el l’infant desitja o imagina (jocs de construcció, disfresses, capses de cartró…) on afavorim el desenvolupament del simbolisme i l’ajuden a comprendre el món que l’envolta.
  • Materials que afavoreixen la creativitat i l’experimentació (pintura, fang, plastilina, sorra, activitats de cuina…).
  • Jocs sensorials i motrius que afavoreixin les sensacions corporals com saltar, balancejar-se, equilibrar-se, lliscar-se, que donen sensacions plaents al cos de l’infant i l’ajuden a construir el seu jo corporal.
  • Instruments musicals, trencaclosques o encaixos de fusta.
  • Materials per la plàstica i el dibuix.
  • Contes infantils, titelles.
  • Teles, cordes, peces de fusta.
Les regressions infantils i com enfrontar-les

Les regressions infantils i com enfrontar-les

Article escrit per la Maria Giménez González Psicòloga General Sanitària i Forense de CREIX Barcelona

En contra del que es tendeix a pensar, el desenvolupament infantil no és lineal, és a dir, hi ha periodes d’estancament, periodes d’avançament i periodes de retrocés.

És en aquest últim cas quan parlem de regressions infantils, que apareixen quan nens i nenes deixen d’executar una habilitat, capacitat o fita del desenvolupament que ja han adquirit i dominen, i retornen a una etapa anterior dels seus processos d’aprenentatge, de manera temporal.

Així, solen mostrar conductes pròpies de nens/es més petits, com per exemple:

  • Demanar el xumet.
  • Parlar i/o actuar com un bebè.
  • Enuresi (incontinència urinària) i/o encopresi (incontinència fecal).
  • Xuclar-se el dit.
  • Voler beure en un biberó o menjar en forma de farinetes.
  • Demanar ajuda per vestir-se i/o fer servir el lavabo.
  • Reclamar constantment els cuidadors a l’hora de dormir.
  • Voler jugar exclusivament amb joguines de bebè.

Per què apareixen les regressions infantils?

L’evolució normal dels infants no passa per deixar enrere uns comportaments i immediatament assolir-ne altres de nous, sinó que els ja adquirits poden coexistir amb altres més primitius temporalment.

És bastant habitual que els petits presentin aquestes conductes quan necessiten que els reforcin la sensació de seguretat, ja sigui bé per canvis en l’entorn com problemes entre els progenitors, desaparició de les figures d’apegament, mudances, inici de l’etapa escolar, arribada d’un germanet/a, etc.; o bé simplement pel procés de créixer i els temors que aquest comporta, ja que al fer-nos grans se’ns exigeixen més responsabilitats i més independencia en les tasques, i apareix inseguretat, desorientació i por a allò desconegut. És per això que de tant en tant poden necessitar de manera passatgera “fer un pas enrere” i tornar a un estat en què es sentien més atesos, recollits i estables.

En altres ocasions, les regressions poden ser senyals d’alarma i indicadores d’altres tipus de problemàtiques més greus que poden estar generant ansietat i nervis als nens i nenes, com bullying, maltractament verbal o físic o abús sexual infantil.

Com actuar a casa?

  • Mostrar comprensió i ser pacients: No forçar revertir la conducta d’un moment per altre, ja que actuar des d’una posició rígida i estricta pot tenir fins i tot un efecte més estressor i mantenir la duració de les conductes regressives.
  • Treure-li ferro a la situació: Com hem dit, les conductes regressives són una necessitat i per tant, els petits les han de poder expressar i apaivagar la seva ansietat.

Primer atendrem la seva necessitat emocional, i desprès li corregirem la conducta sense avergonyir-lo/a ni realitzar comentaris negatius.

  • Ajudar-los a gestionar les seves emocions d’una manera sana i navegar els canvis: Podem parlar-ne obertament des de ben petits i ens podem ajudar de recursos com contes, que adaptarem segons el nen/a i cas concret. Per exemple: El talismà de la Luna (de Maryorie d’Antagnan i Jorge Barudy).
  • Dedicar-los més temps sense reforçar les conductes regressives: No imitar la parla de bebè o animar-los a que segueixin amb la conducta regressiva; molts cops desapareixen de manera natural si no obtenen reforçament o acaparen atenció.

En canvi, podem reforçar les conductes ja assolides que feia normalment i ensenyar que no té necessitat de realitzar les conductes  regressives per captar la nostra atenció i sentir-se recollit i protegit.

  • Reflexionar si som els progenitors, cuidadors o altres familiars qui podem estar potenciant aquestes conductes: Li parlem en un to més infantilitzador imitant la seva parla? Mostrem conductes o fem comentaris que delaten que no ens agrada que es faci gran? Li estem transmetent inseguretat o estrès els adults per situacions familiars, ambientals, canvis importants, etc.?
  • Consultar amb un profesional si després d’unes setmanes les conductes no es redueixen o desapareixen, en el cas que es tinguin sospites sobre altres situacions més complexes que les puguin haver originat, o si es necessiten més pautes parentals concretes i adaptades.
Els regals de reis

Els regals de reis

Article escrit per l’Anaïs Orobitg Puigdomènech, psicòloga general sanitària de CREIX Barcelona. 

 S’acosten les dates nadalenques. Els carrers estan il·luminats i els aparadors decorats i plens de joguines. És el moment d’ajudar als vostres fills i filles a de la carta al Pare Noel o als Reis de l’Orient.

 A continuació us facilitem un seguit de pautes de com escriure la carta amb els vostres fills i filles, els criteris que hauríen de tenir en compte a l’hora de triar les joguines i com gestionar les emocions al dia que obrin els regals.

COM FER LA CARTA AL PARE NOEL O ALS REIS?

Abans de fer la carta…

  • Cal donar espai a l’infant perquè expressi el què li agrada, sense l’opinió dels adults.
  • Cal fer una reflexió (família-infant) per tal d’acompanyar-lo en el procés de saber què vol, gestionant les seves expectatives.

A l’hora de fer la carta…

  • Cal participar en l’elaboració de la carta.
  • Cal transmetre il·lusió.

PAUTES A L’HORA D’ESCOLLIR ELS JOCS I LES JOGUINES PER ALS INFANTS I JOVES

La gran pregunta: Què volem que aportin els regals als nostres fills i filles?

Quan escollim un regal, hem de tenir en compte deiversos factors. A continuació, us proporcionem pautes per a seleccionar jocs i joguines de forma adequada:

  1. Saber quin tipus de regal volem fer, tenint en compte el què demana.
  2. Escollir els regals amb una intencionalitat educativa.
  3. Saber triar bé les joguines perquè s’adeqüin al seu nivell de desenvolupament cognitiu, motor i psicològic.
  4. Potenciar els jocs grupals per tal d’afavorir la interacció i el joc cooperatiu. Aquests també fomentaran el treball emocional com el respectar els torns, saber esperar, saber gestionar la fustració quan es perd, …
  5. Evitar les joguines que incentivin la violència.

 

EL DIA DELS REGALS

 Una de les preocupacions de les famílies es que els nens i les nenes i els nois i noies no tinguin prou quantitat de regals i que això els comporti una desil·lusió o una fustració. Cal recordar que l’excés de jocs i joguines no afavoreixen l’infnat.

Per tant, per reforçar que serà un moment especial i màgic, tindrem en compte:

  • El model del familiars a l’hora d’obrir els regals. És important tenir l’actitud que busquem que tinguin els nostres fills i filles.
  • Atenció. Centrar l’atenció amb la persona que està obrint els regals.
  • Entorn / clima que es genera. Entorn màgic, agradable i positiu.
  • Gestió de la fustració. Fmentar actituds positives al veure que no tots els regals ens agraden o són els que pensàvem.

“El dia dels regals és una possibilitat d’aprenentatge pels vostres fills i filles” 

 

Efectos del confinamiento

Efectos del confinamiento

Artículo escrito por Pau Novella Arenas, psicólogo de CREIX Barcelona. Especialista en Terapia Familiar y Terapia Breve Estraégica.

Desde principios del 2020 estamos atravesando una situación excepcional e inesperada a nivel mundial con la Pandemia provocada por el COVID-19. A lo largo de los últimos meses, se ha decretado el estado de Alarma debido al virus y hemos estado confinados durante un largo período de tiempo. 

A lo largo de este artículo, pretendemos explicar cuales son los efectos psicológicos derivados del proceso de confinamiento, cuales han sido los cambios ocasionados por el proceso de convivencia familia durante la pandemia y finalmente ofrecer algunos consejos para realizar un ejercicio de la parentalidad positiva.

Efectos psicológicos evidenciados durante la crisis del coronavirus y el confinamiento

El proceso de aislamiento social y las restricciones de movilidad han ocasionado diferentes dificultades psicológicas tanto a nivel individual, como a nivel de pareja, familiar, así como también en el contexto social de cada uno de nosotros.

En el plano individual podemos encontrar desde síntomas como el insomnio, hasta trastornos como la ansiedad, la depresión o incluso trastornos asociados con el estrés postraumático. Otro aspecto importante a comentar en este apartado, es el gran impacto económico que ha supuesto para todas las familias y la pérdida de múltiples puestos de trabajo.

Por lo que concierne, a la situación familiar y de pareja a lo largo de este proceso existen alarmantes datos sobre el aumento de la violencia de género, el aumento de la violencia filio-parental, así como un significativo aumento de los procesos de separación y divorcios.

Finalmente a nivel social, la pandemia ha implicado la pérdida de lugares de trabajo y ha repercutido de manera muy severa en la economía de las familias. Lo que ha provocado, sentimientos de desmoralización y desamparo pudiendo llegar a presentar un estado de duelo.

Cambios relacionados con el proceso de convivencia familiar durante el confinamiento

La situación de Alarma que hemos vivido con el COVID-19 ha cambiado por completo la rutina  diaria de jóvenes y adolescentes. Ya que durante tres meses han seguido de manera estricta un confinamiento, que les ha llevado a tener restricciones de salidas y a tener que seguir los estudios a través del teletrabajo.

Durante este proceso, un gran número de progenitores han tenido que trabajar de manera telemática mientras atendían las necesidades de sus hijos durante las 24 horas. Esta situación, se ha visto aún más perjudicada con la situación laboral con los expedientes de regulación de empleo o los despidos. Por lo que el proceso de convivencia, ha sido además, acompañado de una situación de incertidumbre que ha generado altos niveles de estrés para todas las familias.

Según un estudio de Orte, Ballester y Nevot-Caldentey (2020) el mayor impacto del encierro se ha dado sobre la infancia y la adolescencia; puesto que los niveles de estrés en la familia han conducido a la resolución de los conflictos mediante conductas poco saludables. Cabe además destacar, que las conductas que se han presentado en mayor medida en los hogares durante este período han estado asociadas a situaciones de maltrato y adicciones

Según un estudio de Neuburger (2020), durante el Confinamiento se han dado tres situaciones principales, relacionadas con la intimidad, que han generado conflictos en las familias:

  1. La invasión del territorio de otro: Situación en la que una familia donde el hijo ya dormía en su habitación y tras el Confinamiento vuelve a dormir en la cama de sus padres.
  2. Fractura o Quiebre. Al no ser reconocido el territorio de intimidad del otro e invadirlo, éste sentirá que no se respeta su derecho a tener un espacio propio de intimidad, lo que puede ocurrir, por lo tanto, es que se dé una descalificación, es decir, la persona se siente deslegitimada.
  3. Ausencia de mirada exterior. La movilidad restringida y el pobre contacto con otras personas ajenas al sistema familiar, crean un ambiente idóneo para que se dé una relación de violencia entre la pareja o con otros familiares, especialmente en familias o parejas con mala gestión de los conflictos.

Desde la vuelta de las vacaciones de verano, vivimos en la “nueva normalidad” que entre otros grandes retos supone ir recuperando las normas y límites que estructuran las normas de convivencia familiar. Este proceso, está resultando especialmente complicado para aquellas familias que han flexibilizado dichas normas durante el proceso de convivencia mientras duraba el estado de alarma. Otro aspecto, que está generando muchas dificultades es el mal uso de las nuevas tecnologías; puesto que durante este período de confinamiento muchos adolescentes han desarrollado una gran adicción a su uso.

Consejos para un ejercicio de la parentalidad positiva

  1. Consensuar bien los criterios entre los progenitores: La convivencia continuada exige de una coparentalidad constante. Por lo que es importante, acordar bien las normas y fijar los criterios educativos con nuestra pareja.
  1. Crear reuniones familiares: Dedicar un espacio durante la semana a comunicarnos con nuestros hijos para llegar a acuerdos que permitan atender tanto a sus demandas; como a recordar el reparto de tareas familiares. Durante el confinamiento muchos de los incidentes de violencia filio-parental se podrían haber anticipado mediante un buen uso de la comunicación y una anticipación de las situaciones.
  2. Importancia de preservar los espacios privados: En un momento que el conjunto de las personas que conforman la familia están todo el día presente en su hogar. Es especialmente importante que cada uno de ellos disponga de un espacio privado para preservar su intimidad. El objetivo de este espacio, es que cada miembro pueda gestionar como quiera su espacio propio y al que los demás no puedan acceder sin permiso. Para ello, seria ideal que cada miembro tuviera su propia habitación pero en su defecto, puede ser una esquina de una casa o algún estudio compartido. Al delimitar dichos espacios de manera consensuada se evitará la invasión de la intimidad y las conductas agresivas que su transgresión pueda ocasionar.