
Dislèxia
Article escrit per l’Aida Casén Baeta, neurologopeda de CREIX Barcelona
Inicialment, el terme dislèxia s’utilitzava per referir-se a un trastorn neurològic, provocat per una lesió o traumatisme cerebral adquirit.
A mesura que van sortint noves investigacions, s’observa que també hi ha subjectes que tenen dificultats per aprendre a llegir, sense lesions neurològiques i amb intel·ligència normal o superior.
Per tant, apareix el terme de dislèxia adquirida, per persones amb traumatismes o lesions cerebrals, que no són capaços de llegir ni escriure sense errors després de la lesió, tot i que abans havien adquirit aquest aprenentatge correctament. I el terme dislèxia evolutiva o de desenvolupament, per subjectes que tenen dificultat en començar a llegir i a escriure per primera vegada.
Hi ha diferents signes i símptomes de la dislèxia evolutiva que poden indicar el risc de patir-la:
Abans de començar l’escola:
- Tardar en començar a parlar.
- Aprendre paraules noves a un ritme lent.
- Problemes per formar paraules adequadament, com invertir els sons de les paraules o confondre paraules que sonen de forma semblant.
- Problemes per recordar o dir el nom de lletres, els números i els colors.
- Dificultat per aprendre cançons infantils o jugar a jocs de rimes.
En edat escolar:
- Un nivell de lectura molt per sota del que s’espera per la seva edat.
- Problemes per processar i comprendre el que escolta.
- Dificultat per trobar la paraula correcta o formular respostes a preguntes.
- Problemes per recordar seqüències.
- Dificultat per veure similituds i diferencies entre lletres i paraules.
- Incapacitat per pronunciar una paraula desconeguda.
- Dificultat per lletrejar.
- Tardar més temps del habitual en completar tasques que comportin llegir o escriure.
- Evitar activitats en les que hagin de llegir.
Adolescents i adults: (son semblants que en edat escolar)
- Dificultat per llegir, inclús per llegir en veu alta.
- Lectura i escriptura lentes i dificultoses.
- Problemes per lletrejar.
- Evitar activitats que comportin llegir.
- Pronunciació incorrecta de noms o paraules, o problemes per recordar paraules.
- Problemes per comprendre bromes o expressions que poden no ser fàcils d’entendre a partir de paraules específiques (modismes).
- Tardar més temps del habitual en completar tasques que comportin llegir o escriure
- Dificultat per resumir una historia.
- Problemes per aprendre un idioma estranger.
- Dificultat per memoritzar.
- Dificultat per resoldre problemes matemàtics.
Encara que la dislèxia no té cura, l’avaluació i intervenció primerenques produeixen els millors resultats. En ocasions, la dislèxia no es diagnostica durant anys i no s’identifica fins l’adultesa, però mai és tard per buscar ajuda.
La major part dels nens amb dislèxia poden tenir èxit a l’escola amb ajuda d’un professional o d’un programa d’ensenyança especialitzat.
Pel diagnòstic diferencial de la dislèxia, inclosa dins dels trastorns de neurodesenvolupament com un trastorn específic del aprenentatge amb dificultat en la lectura / expressió escrita, es deuen complir els 4 criteris diagnòstics del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mental (DSM-V), especificant si les dificultats es donen en velocitat o fluïdesa, en precisió i/o en comprensió lectora:
- Presentar al menys un dels següents símptomes, que han persistit durant 6 mesos, encara havent realitzat intervencions dirigides a tractar aquestes dificultats.
- Lectura de paraules imprecisa o lenta i amb esforç.
- Dificultats per comprendre el significat del que llegeix.
- Dificultats ortogràfiques en referència a la falta de precisió.
- Dificultats en l’expressió escrita.
- Les aptituds o habilitats acadèmiques afectades, quantificades amb proves estandaritzades individualitzades aplicades en una valoració clínica integral, estan significativament per sota del esperat per edat cronològica i interfereix negativament en el rendiment acadèmic, laboral o de la vida quotidiana. En persones majora de 17 anys, es pot substituir les proves o test estandaritzats per la història documentada de les dificultats de l’aprenentatge en l’edat escolar.
- Les dificultats d’aprenentatge comencen en edat escolar, encara que poden no manifestar-se totalment fins que l’augment de les exigències acadèmiques superi la capacitat de compensació cognitiva de l’estudiant.
- Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70), dèficits visuals o auditius no corregits, altres trastorns mentals o neurològics, adversitat psicosocial, falta de domini del llenguatge o falta d’instrucció acadèmica adequada.