Article escrit per l’Aida Casén Baeta, neurologopeda de CREIX Barcelona

Inicialment, el terme dislèxia s’utilitzava per referir-se a un trastorn neurològic, provocat per una lesió o traumatisme cerebral adquirit.

A mesura que van sortint noves investigacions, s’observa que també hi ha subjectes que tenen dificultats per aprendre a llegir, sense lesions neurològiques i amb intel·ligència normal o superior.

Per tant, apareix el terme de dislèxia adquirida, per persones amb traumatismes o lesions cerebrals, que no són capaços de llegir ni escriure sense errors després de la lesió, tot i que abans havien adquirit aquest aprenentatge correctament. I el terme dislèxia evolutiva o de desenvolupament, per subjectes que tenen dificultat en començar a llegir i a escriure per primera vegada.

Hi ha diferents signes i símptomes de la dislèxia evolutiva que poden indicar el risc de patir-la:

Abans de començar l’escola:

• Tardar en començar a parlar.
• Aprendre paraules noves a un ritme lent.
• Problemes per formar paraules adequadament, com invertir els sons de les paraules o confondre paraules que sonen de forma semblant.
• Problemes per recordar o dir el nom de lletres, els números i els colors.
• Dificultat per aprendre cançons infantils o jugar a jocs de rimes.

En edat escolar:

• Un nivell de lectura molt per sota del que s’espera per la seva edat.
• Problemes per processar i comprendre el que escolta.
• Dificultat per trobar la paraula correcta o formular respostes a preguntes.
• Problemes per recordar seqüències.
• Dificultat per veure similituds i diferencies entre lletres i paraules.
• Incapacitat per pronunciar una paraula desconeguda.
• Dificultat per lletrejar.
• Tardar més temps del habitual en completar tasques que comportin llegir o escriure.
• Evitar activitats en les que hagin de llegir.

Adolescents i adults: (son semblants que en edat escolar)

• Dificultat per llegir, inclús per llegir en veu alta.
• Lectura i escriptura lentes i dificultoses.
• Problemes per lletrejar.
• Evitar activitats que comportin llegir.
• Pronunciació incorrecta de noms o paraules, o problemes per recordar paraules.
• Problemes per comprendre bromes o expressions que poden no ser fàcils d’entendre a partir de paraules específiques (modismes).
• Tardar més temps del habitual en completar tasques que comportin llegir o escriure
• Dificultat per resumir una historia.
• Problemes per aprendre un idioma estranger.
• Dificultat per memoritzar.
• Dificultat per resoldre problemes matemàtics.

Encara que la dislèxia no té cura, l’avaluació i intervenció primerenques produeixen els millors resultats. En ocasions, la dislèxia no es diagnostica durant anys i no s’identifica fins l’adultesa, però mai és tard per buscar ajuda.

La major part dels nens amb dislèxia poden tenir èxit a l’escola amb ajuda d’un professional o d’un programa d’ensenyança especialitzat.

Pel diagnòstic diferencial de la dislèxia, inclosa dins dels trastorns de neurodesenvolupament com un trastorn específic del aprenentatge amb dificultat en la lectura / expressió escrita, es deuen complir els 4 criteris diagnòstics del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mental (DSM-V), especificant si les dificultats es donen en velocitat o fluïdesa, en precisió i/o en comprensió lectora:

1. Presentar al menys un dels següents símptomes, que han persistit durant 6 mesos, encara havent realitzat intervencions dirigides a tractar aquestes dificultats.
2. Lectura de paraules imprecisa o lenta i amb esforç.
3. Dificultats per comprendre el significat del que llegeix.
4. Dificultats ortogràfiques en referència a la falta de precisió.
5. Dificultats en l’expressió escrita.

1. Les aptituds o habilitats acadèmiques afectades, quantificades amb proves estandaritzades individualitzades aplicades en una valoració clínica integral, estan significativament per sota del esperat per edat cronològica i interfereix negativament en el rendiment acadèmic, laboral o de la vida quotidiana. En persones majora de 17 anys, es pot substituir les proves o test estandaritzats per la història documentada de les dificultats de l’aprenentatge en l’edat escolar.

1. Les dificultats d’aprenentatge comencen en edat escolar, encara que poden no manifestar-se totalment fins que l’augment de les exigències acadèmiques superi la capacitat de compensació cognitiva de l’estudiant.

1. Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per altres causes: deficiències intel·lectuals (Coeficient Intel·lectual > 70), dèficits visuals o auditius no corregits, altres trastorns mentals o neurològics, adversitat psicosocial, falta de domini del llenguatge o falta d’instrucció acadèmica adequada.