Select Page
Joc, el millor complement per a una bona educació

Joc, el millor complement per a una bona educació

Marta García Giménez, Psicopedagoga de CREIX Barcelona

El joc és definit habitualment com una activitat utilitzada per a l’oci o l’entreteniment. Dins de l’àmbit educatiu, freqüentment s’utilitza amb l’objectiu  que l’alumne alhora que el practica aconsegueix assolir diferents tipus d’aprenentatge.

El joc és una de les estratègies més importants per aprendre, durant la infància és un dels recursos més importants per assolir diferents aprenentatges, ja que gràcies a aquest es duen a terme la comprensió de diferents fenòmens junt amb el descobriment de nous conceptes i significats.

Aquest joc els permet descobrir nous significats cada dia, aquesta facilitat i quotidianitat és un dels seus beneficis més grans, la naturalitat que hi ha en aquest procés.

La importància del joc i les activitats lúdiques resideix en els desenvolupaments que es donen alhora que es gaudeix, aquestes són les àrees que es veuen treballades amb els diferents jocs o activitats que practiquen els infants i joves:

 

  • El desenvolupament intel·lectual que es dóna gràcies a l’activitat mental que es produeix durant el joc, implica la creativitat, la imaginació i l’ exploració. En aquest mateix moment de joc l’infant o jove també està practicant diferents habilitats com la memòria o el raonament entre d’altres.
  • El desenvolupament emocional es practica a l’hora de gestionar emocions i amb resolució de conflictes que es poden donar en aquest procés.
  • El desenvolupament físic es dóna quan juguem o fem activitats que impliquen moviments coordinats com saltar, córrer,… D’aquesta manera estem aprenent sobre el nostre propi cos i el control dels moviments.
  • El Desenvolupament social sorgeix amb la integració de la persona a un grup, es dóna quan hi ha interaccions i relacions amb iguals o altres figures. En aquestes mateixes interaccions es dóna una estimulació del llenguatge. En aquests casos el joc simbòlic infantil també permet l’aprenentatge de comportaments, normes i diferents hàbits socials.

Des de l’escola ja es treballa l’aprenentatge mitjançant el joc en moltes ocasions, però l’escola no és l’únic escenari important on hem de potenciar el joc i donar-li un espai important, des de casa també se li ha de donar la importància que té. Des de casa són diferents els recursos que podem utilitzar, a part de les joguines en el cas dels més petits o jocs tradicionals o online en el cas dels més joves, s’han de conèixer i tenir en compte altres recursos com poden ser activitats dirigides o no fora de casa. Un exemple poden ser parcs, espais lúdics o tallers entre d’altres.

Cada cop hi ha més oferta d’activitats lúdiques alhora que educatives, un bon lloc per trobar aquestes idees poden ser els museus els quals tenen una gran oferta de dinàmiques que, alhora que ensenyen permeten als més petits i joves divertir-se.

La Disfèmia vs. Disfèmia evolutiva

La Disfèmia vs. Disfèmia evolutiva

Per Paula Márquez Rodríguez, logopeda de CREIX Barcelona. Especialista en Atenció Precoç i Família.

La Disfèmia:

La disfèmia és un trastorn de la parla caracteritzat per signes com repeticions i interrupcions que interfereixen en la fluïdesa del discurs. Consisteix en prolongacions, tensió, bloquejos i/o repeticions de sons en les emissions del nen o nena.

La Disfèmia Evolutiva:

Molts infants d’entre 2 anys i mig i 5 anys, passen per un període de tartamudesa. Els infants encara estan adquirint el llenguatge, el que fa que moltes vegades, vulguin expressar moltes coses a la vegada i no sàpiguen exactament com fer-ho. A més a més, els òrgans bucofonadors (llengua,llavis, …) encara no estan suficientment desenvolupats, amb el que el llenguatge no es pot produir amb tota la rapidesa que l’infant voldria. En molts d’aquests casos la tartamudesa desapareixerà sense deixar cap mena de petjada.

Davant de la disfèmia evolutiva, no és aconsellable una atenció directa per part del logopeda, ja que és un període transitori d’adquisició del llenguatge i l’infant no és conscient del que li passa.

Per això facilitem una sèrie de pautes i orientacions per tal de millorar el llenguatge de l’infant i evitar que la disfèmia evolutiva es consolidi:

 

  • No angoixar-se per la forma de parlar el seu fill/a.
  • Escoltar de forma pacient al que el vostre fill/a diu i no fixar-se en com ho diu.
  • Deixar que l’infant completi la frase sense interrompre, ni acabar la frase per ell/a.
  • Mantenir el contacte visual de forma natural mentre el nen/a parla. És important no transmetre impaciència o nerviosisme.
  • Parlar, com a mínim, una vegada al dia amb el seu fill/a de forma fàcil, relaxada, sense presses ni tensions.
  • No demanar a l’infant que parli de pressa.
  • Evitar parlar al nen/a amb un ritme accelerat, especialment quan se li demana que ho faci de forma lenta i tranquil·la.
  • No demanar a l’infant que parli de forma forçada davant d’amics, familiars, …
  •   DISFÈMIA EVOLUTIVA DISFÈMIA
    Freqüència Menor nombre de difluències Major nombre de difluències
    Evolució Té una tendència a remetre i desaparèixer Acostumen a ser intermitents.
    Difluències En termes generals, acostumen a ser repeticions de frases, paraules o síl·labes. Acostumen a repetir síl·labes, sons, prolongacions i es bloquegen.
    Tensió corporal i/o moviments associats No presenten. Si presenten.
Efectos del confinamiento

Efectos del confinamiento

Artículo escrito por Pau Novella Arenas, psicólogo de CREIX Barcelona. Especialista en Terapia Familiar y Terapia Breve Estraégica.

Desde principios del 2020 estamos atravesando una situación excepcional e inesperada a nivel mundial con la Pandemia provocada por el COVID-19. A lo largo de los últimos meses, se ha decretado el estado de Alarma debido al virus y hemos estado confinados durante un largo período de tiempo. 

A lo largo de este artículo, pretendemos explicar cuales son los efectos psicológicos derivados del proceso de confinamiento, cuales han sido los cambios ocasionados por el proceso de convivencia familia durante la pandemia y finalmente ofrecer algunos consejos para realizar un ejercicio de la parentalidad positiva.

Efectos psicológicos evidenciados durante la crisis del coronavirus y el confinamiento

El proceso de aislamiento social y las restricciones de movilidad han ocasionado diferentes dificultades psicológicas tanto a nivel individual, como a nivel de pareja, familiar, así como también en el contexto social de cada uno de nosotros.

En el plano individual podemos encontrar desde síntomas como el insomnio, hasta trastornos como la ansiedad, la depresión o incluso trastornos asociados con el estrés postraumático. Otro aspecto importante a comentar en este apartado, es el gran impacto económico que ha supuesto para todas las familias y la pérdida de múltiples puestos de trabajo.

Por lo que concierne, a la situación familiar y de pareja a lo largo de este proceso existen alarmantes datos sobre el aumento de la violencia de género, el aumento de la violencia filio-parental, así como un significativo aumento de los procesos de separación y divorcios.

Finalmente a nivel social, la pandemia ha implicado la pérdida de lugares de trabajo y ha repercutido de manera muy severa en la economía de las familias. Lo que ha provocado, sentimientos de desmoralización y desamparo pudiendo llegar a presentar un estado de duelo.

Cambios relacionados con el proceso de convivencia familiar durante el confinamiento

La situación de Alarma que hemos vivido con el COVID-19 ha cambiado por completo la rutina  diaria de jóvenes y adolescentes. Ya que durante tres meses han seguido de manera estricta un confinamiento, que les ha llevado a tener restricciones de salidas y a tener que seguir los estudios a través del teletrabajo.

Durante este proceso, un gran número de progenitores han tenido que trabajar de manera telemática mientras atendían las necesidades de sus hijos durante las 24 horas. Esta situación, se ha visto aún más perjudicada con la situación laboral con los expedientes de regulación de empleo o los despidos. Por lo que el proceso de convivencia, ha sido además, acompañado de una situación de incertidumbre que ha generado altos niveles de estrés para todas las familias.

Según un estudio de Orte, Ballester y Nevot-Caldentey (2020) el mayor impacto del encierro se ha dado sobre la infancia y la adolescencia; puesto que los niveles de estrés en la familia han conducido a la resolución de los conflictos mediante conductas poco saludables. Cabe además destacar, que las conductas que se han presentado en mayor medida en los hogares durante este período han estado asociadas a situaciones de maltrato y adicciones

Según un estudio de Neuburger (2020), durante el Confinamiento se han dado tres situaciones principales, relacionadas con la intimidad, que han generado conflictos en las familias:

  1. La invasión del territorio de otro: Situación en la que una familia donde el hijo ya dormía en su habitación y tras el Confinamiento vuelve a dormir en la cama de sus padres.
  2. Fractura o Quiebre. Al no ser reconocido el territorio de intimidad del otro e invadirlo, éste sentirá que no se respeta su derecho a tener un espacio propio de intimidad, lo que puede ocurrir, por lo tanto, es que se dé una descalificación, es decir, la persona se siente deslegitimada.
  3. Ausencia de mirada exterior. La movilidad restringida y el pobre contacto con otras personas ajenas al sistema familiar, crean un ambiente idóneo para que se dé una relación de violencia entre la pareja o con otros familiares, especialmente en familias o parejas con mala gestión de los conflictos.

Desde la vuelta de las vacaciones de verano, vivimos en la “nueva normalidad” que entre otros grandes retos supone ir recuperando las normas y límites que estructuran las normas de convivencia familiar. Este proceso, está resultando especialmente complicado para aquellas familias que han flexibilizado dichas normas durante el proceso de convivencia mientras duraba el estado de alarma. Otro aspecto, que está generando muchas dificultades es el mal uso de las nuevas tecnologías; puesto que durante este período de confinamiento muchos adolescentes han desarrollado una gran adicción a su uso.

Consejos para un ejercicio de la parentalidad positiva

  1. Consensuar bien los criterios entre los progenitores: La convivencia continuada exige de una coparentalidad constante. Por lo que es importante, acordar bien las normas y fijar los criterios educativos con nuestra pareja.
  1. Crear reuniones familiares: Dedicar un espacio durante la semana a comunicarnos con nuestros hijos para llegar a acuerdos que permitan atender tanto a sus demandas; como a recordar el reparto de tareas familiares. Durante el confinamiento muchos de los incidentes de violencia filio-parental se podrían haber anticipado mediante un buen uso de la comunicación y una anticipación de las situaciones.
  2. Importancia de preservar los espacios privados: En un momento que el conjunto de las personas que conforman la familia están todo el día presente en su hogar. Es especialmente importante que cada uno de ellos disponga de un espacio privado para preservar su intimidad. El objetivo de este espacio, es que cada miembro pueda gestionar como quiera su espacio propio y al que los demás no puedan acceder sin permiso. Para ello, seria ideal que cada miembro tuviera su propia habitación pero en su defecto, puede ser una esquina de una casa o algún estudio compartido. Al delimitar dichos espacios de manera consensuada se evitará la invasión de la intimidad y las conductas agresivas que su transgresión pueda ocasionar.
Por a sortir al carrer

Por a sortir al carrer

Aquesta setmana us oferim tot un seguit de consells de la Maria Giménez, psicòloga de CREIX Barcelona, sobre les possibles pors que poden tenir alguns nens i nenes a l’hora de sortir al carrer després d’estar tants dies tancats a casa sense poder passejar pels carrers i places de les nostres ciutats.

Bon cap de setmana a tots i totes !!!

Animals confinats

Animals confinats

Jordi Gerona, director de CREIX Barcelona.

Comencem la setmana presentant-vos aquest conte: Animals confinats, escrit per un amic de CREIX Barcelona, en Sergi Martínez, director de la Fundació Educare Instruendo. Esperem que us agradi i us ajudia a passar una estona agradable. Us recomanem que el llegiu tota la família junts, i així gaudireu més.

I us recordem, que quan sortiu al carrer, compliu els consells que ens dones les autoritats (mascaretes, guants, distàncies, temps, …).

Protocol de sortida al carrer dels infants

Protocol de sortida al carrer dels infants

Per fi !!!! Ja arribat el dia que els nens i nenes podeu sortir al carrer.  Aquí teniu els consells de Protecció Civil per quan sortiu. Després de tants dies tancats i tancades a casa, ens heu donat una lliçó als adults: Us he portat molt be, i he estat un exemple per a la resta.

Encara que sigui per poca estona, i amb molt de compte, ja podeu gaudir dels carrers i places dels vostres barris, pobles i ciutats. Però sobretot, aneu amb cmpte i respecteu els consells de Protecció Civil. No aneu sols, sempre acompanyats, i respectant les distàncies i mesures de seguretat.

VINGA !!!! A gaudir de la primavera !!!!!