Select Page
Ni Blanca ni negra: La adolescencia

Ni Blanca ni negra: La adolescencia

Laura García Beltrán. Psiòloga de CREIX Barcelona. Especialista en Terapia Breve Estratégica y Coah.

Es difícil entender la medida justa de las cosas. El equilibrio perfecto.  Resulta tan complicado que la mayoría de las personas habitualmente se mueven hacia los extremos. Generalmente llevados por la clásica enseñanza de que las cosas tienen que ser negras o blancas. De hecho, suele ser una frase casi de cajón en las conversaciones entre amigos, (més…)

Com millorar la Intel·ligència emocional dels nens i adolescents?

Com millorar la Intel·ligència emocional dels nens i adolescents?

ROSER ESCARPENTER. Psicòloga de CREIX Barcelona

Tots els moments que ens envolten i totes les accions van acompanyades d’una emoció. Les emocions estan presents en la majoria de les accions que realitzem, des de explicar un conte als nostres fills, quan preparem un menjar, fins quan estem discutint amb alguna persona… Les emocions poden determinar el nostre comportament. Especialment sinó som conscients de com ens sentim, ens serà molt més difícil gestionar-nos correctament i regular- nos emocionalment, es a dir tenir un bon autocontrol emocional. Per això es tant important desenvolupar una bona consciència emocional. Ser capaços d’identificar com ens sentim, ens permetrà gestionar millor la relació amb nosaltres mateixos i als altres.

Cal despertar en el nen la curiositat per les seves pròpies emocions i estats emocionals, fer-lo conscient de com es reflecteixen en la seva comunicació no verbal i expressions facials, i al mateix temps ajudar-los a que sàpiguen posar nom a les seves emocions, per així poder reconèixer-les i identificar-les millor.

La millor manera d’ajudar als nostres fills a desenvolupar la seva pròpia consciencia emocional és a través del propi exemple dels pares o adults que l’envolten i l’acompanyen en el seu creixement personal.

Per tant és important que com a pares, no amaguem les nostres emocions, les acceptem i verbalitzem davant dels nostres fills per potenciar d’aquesta manera un diàleg emocional enriquidor.

Així doncs ensenyar-los a reconèixer els seus estats i canvis emocionals que poden viure en diferents situacions personals i socials, els permetrà convertir-se en adults autònoms, madurs i emocionalment intel·ligents.

La intel·ligència emocional és doncs una font inesgotable de recursos i d’energia positiva que ens facilita gestionar de manera més saludable i ecològica les relacions personals i socials, per tal d’augmentar la nostra autoestima i fomentar una millor qualitat de vida emocional.

L’hora de fer els deures

L’hora de fer els deures

Sonia Romero. Psicòloga de CREIX Barcelona.

L’hora de fer els deures és feixuc per la majoria dels alumnes. Després d’una jornada de vuit hores concentrats, arriben a casa i han de seguir fent feina quan realment el que tenen ganes és de descansar i desconnectar per agafar forces pel dia següent.

I és cert que quan surten de l’escola els queden encara hores pel davant, però també és cert que han de tenir temps per fer activitats extraescolars i per jugar.

Alguns pares es plantegen que els seus fills no vagin a extraescolars perquè així tinguin més temps de fer els deures però deixar-los sense aquest temps no és el més adequat ja que ells també necessiten descarregar l’estrès de tot el dia.

Mols pares es queixen també que els seus fills/es quan arriben a casa no saben com organitzar-se, no entenen els enunciats i no saben fer els exercicis a menys que ells estiguin al costat fent acte de presència. I moltes vegades no és necessari que els pares els expliquin què cal fer, únicament el fet d’asseure’s al seu costat ja fa que recuperin la confiança. Molts expliquen que els demanen que intentin fer-ho sols, quan el nen/a diu que ja ha acabat s’adonen que la operació de matemàtiques està plena d’errors o el text que han copiat està ple de faltes d’ortografia. Aquests pares sorpresos agafen la goma i els esborren el que han fet, es queden al seu costat i els demanen que ho repeteixin, aleshores es produeix la màgia, la operació surt i les faltes desapareixen.

Altres pares comenten que els seus fills es posen nerviosos i eviten el moment de posar-se a fer els deures, com si es tractés d’una aversió o pànic i moltes tardes esdevenen un camp de batalla perquè els nens/es posposen eternament el moment de començar amb mil excuses de tota mena.

Aquí us deixo algunes recomanacions per tal d’ajudar a aquests nens i nenes a fer menys dramàtic aquest moment de començar a fer els deures:

  • Quan els nens surten de l’escola, molts van a extraescolars, altres van al parc i d’altres fan un bon berenar davant la televisió. Si tot just després els demanem que es posin a fer els deures és quan comencen les protestes i les cares llargues. El consell que us dono és: “Escalfar motors”

Temps : 10 minuts

Es tracta de posar el cervell en marxa amb l’ajuda d’algun adult que ens ajudi a competir i fer l’activitat més emocionant. Què proposem als nens fer en aquest temps:

  • Jocs de paraules: CASA à sabata à Tarragona à navega à ga..
  • Sinònims: CASA = llar = habitatge = domicili =vivenda…
  • Definir amb les pròpies paraules: CASA= lloc per viure amb la família…
  • Jocs de càlcul mental: 2+2= 4 +3= 7 +5=12 -1= 11 +9= 20..
  • Posteriorment recomano fer una llista amb els deures que hem de fer, consultant-ho amb l’agenda al costat: Per on començo?

Temps: 5 minuts màxim

  • Quan toca presentar-los: demà, demà passat, divendres…
  • Els deures que toca fer per demà els classifiquem segons l’ordre de dificultat:

               Primer els deures de dificultat mitja: exemple català.

               Després els deures de dificultat alta: exemple matemàtiques.

               Finalment els deures de dificultat baixa: plàstica.

  • I si apareix un bloqueig mentre s’està fent els deures?

No passa res!

Parem, ens aixequem de la cadira i fem uns quants moviments: salts, flexions, estiraments. L’activitat suficient que ens ajudi a trencar el moment de saturació i ens permeti poder continuar. També podem anar al lavabo o beure un got d’aigua. Tant l’aigua com els sucs ajuden a mantenir-nos atents.

En aquesta pausa d’uns 5 minuts no val mirar la tele, jugar una partida a la tablet o escriure watsaps pel mòbil ja que això enlloc d’ajudar-nos, ens desconnecta massa i després costa molt reprendre allò que estàvem fent.

  • Per últim no ens oblidem dels missatges positius:

Jo puc!

Si ens enviem missatges i frases positives evitem bloquejar-nos i ens permet tenir una millor actitud davant les dificultats.

Finalment MOLTS ÀNIMS i espero que aquests consells us ajudin!