Select Page
¡¡¡UN ALTRA SETMANA JUNTS!!!!!

¡¡¡UN ALTRA SETMANA JUNTS!!!!!

Per Yolanda Otal, directora pedagògica de CREIX Barcelona  

ELS ADOLESCENTS VEUEN OPORTUNITATS EN EL CONFINAMENT AMB FAMÍLIA 

Així és un altre setmana junts.

Portem 15 dies confinats i comencem la segona quinzena, de ben segur que ja l’encarem d’un altre manera. Fa uns dies quan va començar tot molts dèieu:

  • Això no ho aguantaré? Seré incapaç d’estar a casa tant temps?

Altres vau dir:

  • Això serà impossible. No podré estar tantes hores amb els meus pares! Ni amb els meus germans!

Els més agosarats vau pensar:

  • Quina sort, els meus pares fan teletreball i no veuran que estic fent amb la Tablet, o amb l’ordinador!

I encara altres vau pensar:

  • Això són unes mini vacances i jo em muntaré la vida.

Però la realitat ha estat un altre, i de ben segur, diferent del que molts de vosaltres pensàveu, i quasi segur avui podem trobar 10 coses positives que hem après aquest 15 dies de la nostra família.  10 coses que potser mai pensava que faria amb els meus pares.

Els adolescents veuen oportunitats en el confinament amb família 

1.- Aquests dies m’han donat temps i espai per poder compartir jocs amb la família. No havíem jugat tantes hores seguides a joc de taula, ni a cartes . Han estat unes bones estones amb tota la família.

2.- Jo he fet esport en família. Mai ho havíem fet. Ens hem posat “zumba” i hem pogut compartir estones d’activitat física.

3.- Nosaltres hem compartit cinefòrum. Molts direu: – però amb els teus pares segur que havies vist pel·lícules? I la resposta és si, però mai teníem temps per comentar-les. Ara hem tingut temps.

4.- A casa hem cantat junts. El meu pare canta fatal, però hem passat alguna estona amb la música posada i cantant junts.

5.- Aquests dies he après a cuinar amb els meus pares. Junts hem estat bones estones a la cuina i hem gaudit de fer un menjar junts.

6.- Jo feia temps que no tenia “temps” amb el meu pare. Aquests dies he dedicat estones a parlar amb ell.

7.- A la meva mare li encanten les manualitats, jo sempre la mirava com ho feia, doncs aquests dies he tingut temps per ajudar-la i parlar amb ella una bona estona.

8.- Curiosament aquests dies tothom fa reunions per whatsapp, o hanghouts o meet google, doncs jo mai havia fet reunió amb els meus tiets i curiosament ens hem connectat tots per parlar i explicar com ens anava el confinament. Sense aquesta situació possiblement, mai haguéssim fet això tota la família.

9.- Jo he pogut jugar amb els meus avis, que estan a casa, i compartir moltes estones amb ells que normalment no faig perquè sempre tinc deures.

10.- Nosaltres hem sortir a aplaudir, cridar i cantar tota la família a les 20h de la tarda. Molts pensareu que això no té mèrit, però a mi m’ha anat bé perquè després d’aplaudir sempre hem estat parlant una estona sobre la situació del coronavirus.

Aquestes són unes mostres del que pensen els adolescents o del que han tret de profit d’aquests dies. Segur que en família encara podem trobar moltes més oportunitats d’aquesta situació. Anem a buscar-les aquests propers 15 dies.

 

Mi cerebro disléxico

Mi cerebro disléxico

Hola, me llamo Laura (13 años) y os quiero transmitir desde mi punto de vista lo que es la dislexia. Tanto los disléxicos como los que no, siempre tenemos obstáculos y retos, pero mis retos son diferentes a los vuestros. Por ejemplo uno de los obstáculos que la mayoría de disléxicos tiene es la lectoescritura. Aunque lo tengamos tada la vida, nos vamos adaptando a el.

Yo no me llevo muy bien con las lenguas, ni las mates pero me expreso mejor con otras aptitudes: el dibujo, deportes y (més…)