Select Page
El duelo en tiempos de coronavirus

El duelo en tiempos de coronavirus

Laura García Beltrán. Psicóloga y Coaching en CREIX Barcelona

El duelo en tiempos de Coronavirus

El duelo es un proceso emocional que se necesita para adaptarse a una nueva realidad sin un ser querido. En estos momentos, frente a la crisis sanitaria debido al Covid-19, el proceso del duelo y todos los rituales que lo acompañan (con el objetivo de despedirse de las personas queridas que han partido) se ven alterados y pospuestos. Así, se suma al dolor de la pérdida, la angustia y tristeza ante lo inesperado de la noticia y no poder despedirse y acompañar a nuestros seres queridos en este momento. Por esto, desde la psicología, podemos acompañarles en este difícil proceso, marcando algunos objetivos terapéuticos direccionados a elaborar estos rituales a pesar de no poder estar presentes físicamente.

El dol en temps de Coronavirus

El dol es un procés emocional que es necessita per adaptar-se a una nova realitat sense un ser estimat. En aquests moments, davant la crisis sanitària deguda al COVID-19, el procés del dol i tots els rituals que l’acompanyen (amb l’objectiu d’acomiadar-se de les persones estimades que han marxat) es veuen alterats i posposats. Així, es suma al dolor de la pèrdua, l’angoixa i la tristesa davant l’inesperat de la noticia, i no poder acomiadar-se i acompanyar als nostres sers estimats en aquest moments. Per això, des de la psicologia, podem acompanyar-los en aquest procés difícil, marcant alguns objectius terapèutics encaminats a elaborar aquests rituals malgrat no poder estar presents físicament.

Mindfulness per a nens i nenes

Mindfulness per a nens i nenes

Roser Escarpenter, psicòlogoa de CREIX Barcelona

LA IMPORTÀNCIA I TREBALL DE LES TÈCNIQUES  DE RESPIRACIÓ I MINDFULNESS EN ELS INFANTS.

Pot passar i sobretot en aquets dies que hi ha emocions difícils de suportar, sobretot a causa dels pensaments i de les accions que les acompanyen, però hem d’estar tranquils perquè de ben segur no hi ha emocions que siguin totalment insuportables. Hem de considerar, que l’emoció ens informa de com nosaltres percebem la nostra realitat, però no sempre ens informe de la realitat viscuda. El que ens pot ajudar en aquets moments és no pensar massa en el que passa, sinó en ser-hi en el aquí i en l’ara.

El mindfulnees és l’aptitud de la ment per prestar atenció al que hi ha, aquí i ara, que ens ajuda a estar concentrats i tenir una actitud contemplativa davant de cada instant del que vivim a través de la  nostra respiració.

El mindfulness ens pot ajudar a  estar present de manera conscient, comprendre el que passa ara des de una perspectiva de vida, oberta i positiva, sense rebutjar el que estar succeint i a no deixant-se emportar per les circumstàncies en les que ens trobem de confinament ni deixant-se endur pel nerviosisme diari al rebre segons quines noticies.

Consisteix doncs, en tenir una actitud contemplativa oberta i benavolent, que ens permetrà ser molt més conscients i poder valorar les petites coses de la vida que ens omplen i ens fan feliços, una abraçada, un somriu dels nostres fills, una carícia, una paraula de reconeixement i estima…

La presència conscient genera canvis en l’actitud i els comportaments respecte a vosaltres mateixos i respecte als fills.

Fins fa relativament pocs anys la meditació o mindfulness no es contemplava en el camp infantil , ja que es pensava que era massa complexa per els infants. Fins que es va arribar a la conclusió que no cal un mètode complex perquè sigui útil i eficaç i que els infants són perfectament capaços de desenvolupar aquesta capacitat de meditació.

Així doncs molts estudis recents han ressaltat la eficàcia tant amb els adults com sobretot amb els nens. Ja que els nens i nenes de manera molt inconscient i a través del joc comprenen perfectament el llenguatge corporal i la seva capacitat respiratòria també els ajuda.

Els nens es poden passar hores amb la bicicleta, córrer sols pel camp, estirar-se i rebolcar-se en l’herba tot mirant el cel i descobrint en els núvols diferents formes inimaginables. Estan practicant mindfulness d’una manera espontània i inconscient, perquè deixen de pensar i estan connectats en el aquí i l’ara. Sense adonar-se’n ja són petits mestres en aquesta disciplina del mindfulness.

Aquets dies que vivim en família tots confinats a casa ens és més difícil trobar aquestes estones d’esbarjo i desconnexió que ens ajuden a connectar amb el nostre benestar intern i que ens permeten una pau i tranquil·litat interior tan necessàries en aquets moments excepcionals per tots nosaltres.

Potenciar aquestes habilitats innates en els nens els ajudarà a poder afrontar aquesta difícil situació amb més recursos. Ensenyar-los a respirar i practicar  aquets dies mindfulness a casa els pot ajudar a connectar amb aquesta sensació de benestar i tranquil·litat interna.

Per tant ensenyar mindfulness als nostres fills és una idea excel·lent!!!!!!

Pot ajudar a molts infants massa estressats, angoixats i desorientats. Aquesta disciplina els pot ajudar a trobar el seu equilibri emocional, aprendre a gestionar millor les seves emocions, millorar la interacció i la relació amb els demés, potenciar la seva capacitat d’atenció i concentració en l’àmbit escolar i de deures, per conseqüent millorar en els seus aprenentatges.

El més fantàstic de tot es que, tant pares i mares com els infants i d’una manera molt senzilla poden endinsant-se a descobrir en família aquest meravellós art.

Així doncs és molt important ensenyar a la canalla que:

  • Podem identificar les nostres pròpies emocions en el nostre cos i podem dedicar-les-hi atenció fins que es modifiquin. De manera que no ens arrosseguin ni reprimint-les, sinó que pot ser canalitzant-les en forma de paraules o dibuixant.
  • Recordar als nens que nosaltres no som les emocions, tenim emocions. Sento por però no sóc un poruc, sento tristesa però no sóc un ploraner…
  • Totes les emocions són naturals, encara que no totes les accions són acceptables. Per tant podem canviar la manera com actuem i com canalitzem les emocions però no els sentiments.
  • Que els nens aprenguin a localitzar les emocions en el seu cos . Les pors les podem sentir a la panxa i podem notar com es belluguen de d’alt a munt i d’amunt a avall. Els hi podem demanar i ensenyar que es mantinguin a prop d’aquesta sensació i d’aquets moviments . “Tanca els ulls i concentrat en el que et passa d’una manera suau i amable, a través de la respiració”.
  • Podem connectar amb la nostra pau interior i tranquil·litat a través de tècniques senzilles de respiració i mindfulness i poden iniciar als infants en l’art de la meditació i del autoconeixement intern. 

Els pares els podeu ajudar d’una manera senzilla a manejar millor les seves emocions i que s’atreveixin afrontar-se a elles. Que siguin capaços de concedirels–hi una atenció plena a través de la respiració i les tècniques del mindfulness.

La canalla aprèn a tranquil·litzar-se quan enten que pot acceptar amb comprensió, la tristesa, la por, l’angoixa, la ira.. Aprenen que les emocions passen, que no són permanents, que són sensacions del moment,  esporàdiques com un xàfec puntual que després desapareix. Però es bo que aprenguin a parlar de les emocions que els neguitegen o trasbalsen. A vegades en hi ha prou amb escoltar-los , o que esteu a la seva disposició en el moment que ho vulguin parlar i en tinguin ganes. Podem formularels-hi  preguntes com: com et sents? Com t’agradaria reaccionar?…

Que els nens i nenes aprenguin a acceptar les emocions quan es produeixen els permet reconèixer-les millor i veure que les poden enfrontar i que aquestes són passatgeres i que no els destrueixen. D’aquesta manera si com a pares i mares els hi ensenyeu a reconèixer-les, sentir-les, i suportar-les els hi estareu aportant un aprenentatge fonamental que els ajudarà tota la vida. El mindfulness ens pot ajudar a nosaltres com a pares i mares i als nostres fills i filles a saber gestionar o esquivar un excés d’estimuls tòxics per la  seva ment, fer un ús més moderat i adequat de les noves tecnologies. Els pot ajudar aprendre a navegar en un mon cada vegada més deshumanitzat i sotmès a un excés desmesurat d’estímuls que a voltes hi estem tots exposats sense discerniment ni moderació.