Maria Giménez González. Psicòloga Forense de CREIX Barcelona

Malauradament, al nostre país una de cada cinc persones és víctima d’abús sexual infantil abans dels 17 anys, un 90% dels casos no ho desvelarà durant la infantesa, i el 80-85% de les situacions es donen a l’espai intrafamiliar; per tant, és moment de trencar tabús i enfrontar la realitat.

L’abús sexual infantil (conegut com a ASI) fa referència a la participació de nens/es i adolescents en activitats sexuals amb o sense contacte físic. Entre les formes d’ASI que no impliquen contacte físic, trobem proposicions sexuals, obligar a presenciar activitats sexuals, exhibicionisme, exposició a material sexual, donar instruccions per a dur a terme activitats sexuals, i conductes sexuals online. L’ASI també pot tenir com a abusador un altre menor d’edat, i n’és un element clau l’asimetria de poder i desequilibri entre la maduresa mental i psicoafectiva de l’abusador/a i la víctima.

Senyals d’alarma

No es poden identificar un conjunt de signes que puguin concloure que un nen/a està sent o ha sigut abusat i la detecció és complicada perquè molts dels factors ho són també d’altres situacions. No obstant, podem fixar-nos en conductes susceptibles de ser indicadores d’ASI, i si apareixen en una gran proporció, consultar amb professionals:

• Conductes sexualitzades impròpies de l’edat: Masturbació compulsiva, ús de vocabulari sexual inapropiat, curiositat sexual exacerbada, exhibicionisme, imitació d’actes sexuals.
• Conformitat compulsiva: És a dir, comportar-se de manera molt conformista per reduir l’hostilitat dels abusadors. Es tracta d’una conducta adaptativa per “sobreviure”, però que les víctimes poden generalitzar a tothom, estant sempre pendents de complaure i agradar, i vigilants de no molestar l’altre.
• Conductes regressives.
• Símptomes psicosomàtics com dolors de cap, panxa, malestar, fatiga, etc.
• Aparició de diners, joguines o objectes que abans no tenien i no sabem d’on han pogut sortir, i/o mencionar que tenen amics especials o secrets amb algú.
• Trastorns de la Conducta Alimentària: Anorèxia, bulímia, obesitat, trastorn per afartament.
• Ideació suïcida.
• Canvis de comportament: Rebuig radical i sobtat de contacte físic, aïllament i rebuig de les relacions entre iguals o les seves persones properes, més agressivitat o més introversió de cop i sense altres motius.

Pautes de prevenció

• Educar sobre el concepte de la confiança i el seu significat ple: Què són els secrets “sans” i que no hem de mantenir-los si no ens fan sentir bé, explicar-ne els riscos, que poden demanar ajuda si pateixen, etc.
• Empoderar els/les menors: Potenciar autoestima i seguretat, donar-los-hi poder, ja que els abusadors s’aprofitaran de la vulnerabilitat, inseguretat, baixos recursos i baixa autoestima. Podem fer-los sentir autònoms a mesura que van creixent, respectant els seus ritmes d’aprenentatge.
• Proporcionar espais de comunicació: On sigui possible parlar de qualsevol tema, on els prenem seriosament sense minimitzar allò que per ells/es és important, on preguntem com es senten i tinguem a l’abast vocabulari emocional, per a que notin que són escoltats, que allò que expressen té veu i pes.
• Respectar els drets de la infantesa: Hem d’assegurar que el dret a la seva intimitat personal i física està cobert, sense forçar fer petons o contactes no desitjats amb iguals o adults. La nostra cultura fa que relacionem la bona educació amb fer petons, però la realitat és que és un acte íntim, i aquest és el significat que hem de transmetre; no han de sentir que tenen cap obligació al respecte.
• Exigir a totes les institucions i entitats que presentin normes explícites sobre conductes ambigües i protocols d’actuació.
• Parlar sobre sexualitat amb les/els menors: Allò que no es nomena, sembla que no existeix i que no té cabuda a ser parlat. Si no proporcionem uns esquemes mentals que fiquin nom a conductes apropiades o inapropiades o fins i tot als genitals, és molt difícil que nens i nenes siguin capaços d’explicar obertament què ha passat. Degut a la nostra pròpia educació, pot resultar-nos complicat, però hem de passar pel procés i tenir present que podem aprofitar qualsevol situació diària per aportar.
• Conèixer si una determinada conducta sexual pot representar un indicador, o si és simplement una manifestació evolutiva pròpia de l’edat de la nena o nen i per tant, adequada. Per exemple: Si un nen de 4 anys es toca els genitals al sofà mentre mira distret la televisió, entraria dintre d’una manifestació evolutiva adequada a la seva edat, i més que censurar-lo, podem reconduir la situació explicant amb naturalitat que aquestes conductes no estan malament, però que les hem de fer en privat, quan no ens mira ningú.
• Bandejar mites populars: Parlar d’ASI amb els nens/es no genera alarma i no és un tema que només hagin d’abordar els professionals perquè és delicat; parlar de sexualitat no incentiva la curiositat ni fa que les/els menors es fiquin en situacions de risc. Hem d’abandonar la negació i donar-li la gravetat que té a l’abús sexual infantil: Informar-nos-en sobre les dades, els riscos i a què parar atenció. Trencar-ne el silenci ja és una manera de prevenció molt important.